L'ambició és un animal domesticable

La fotografia d’un helicòpter caigut i destrossat fa impressió. L’aparell va ser víctima d’un terratrèmol important que es va produir a Mèxic. Amb la paradoxa que aquest helicòpter anava a auxiliar un altre helicòpter militar que ja s’havia accidentat.No és habitual que els helicòpters caiguin, però ja se sap que per als humans tot el que sigui separar-se de la terra és arriscat. No cal dir que, avui, els riscos són molt més petits gràcies a la tecnologia aeronàutica. Milers d’avions, en aquest moment, estan aterrant feliçment a tot el món. Més atrevits eren aquells primers globus que van estrenar l’aeronàutica.

Avui seria inconcebible que existís un món sense avions. Podria comparar-se a un ocell sense ales. Des del meu balcó veig passar de tant en tant alguns ocells, aquests misteriosos ocells de ciutat que no sé d’on venen ni sé on van.

Potser seria exagerat afirmar que tot allò que vola acaba caient. ¿És aplicable aquesta sentència al poder, a la popularitat, al prestigi? No sempre, és clar, però el risc de caiguda existeix.

Està comprovat que les ales dels ambiciosos corren el risc de resultar ferides per un obstacle inesperat. No som capaços, sovint, de pensar que ja estem prou bé en aquesta branca, no cal buscar-ne una altra més amunt.

L’ambició té cara i creu. Diu el diccionari que l’ambició és un gran desig d’aconseguir el poder, de diners, de fama. Jo ho matisaria: hi ha ambicions absurdes i ambicions raonables, ambicions constructives i ambicions autodestructives.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Està bé voler enfilar-se quan s’és capaç d’acceptar la possible caiguda. La caiguda d’una ambició excessiva pot ser molt dolorosa.

L’ambició és una mena d’animal que ha de ser domesticable.