'Cherchez la femme' i els temps de Rajoy

Luis de Guindos ja camina cap a Frankfurt, on viurà els pròxims vuit anys, convertit en un dels homes més poderosos d'Europa, com a vicepresident del Banc Central Europeu (BCE). Guindos podrà presumir, i això és molt important per a un economista amb perfil internacional com ell, d'haver arribat al seu ministeri en plena gran recessió, amb un país al caire de l'abisme, i d'anar-se'n amb una economia entre les que més creixen d'Europa i sanejada.

Mariano Rajoy, mentre Guindos pensa en la mudança, manté el seu ritme i el seu tempo, que tant exaspera fins i tot els seus. El president, que no és dels d'improvisar, sempre ha tingut clar qui substituirà Guindos i quan, però no ho ha dit. Les quinieles ministerials, que els últims dies eren gairebé lletanies -Álvaro Nadal, Alberto Nadal, Román Escolano, Fernando Bécker, Isabel García Tejerina i alguns noms més- mai l'han inquietat, ni tampoc perjudiquen gaire els interessats si estaven en la ment presidencial. Si no hi figuraven, però, sí que podria ser negatiu per al seu futur.

El president, més enllà de la substitució de Guindos, vol presentar els pressupostos generals de l'Estat, que hi hagi debat de totalitat, cap a l'abril, i que passi el que hagi de passar. L'inquilí de la Moncloa creu que són convenients perquè manifesten estabilitat política, però si no aconsegueix tirar-los endavant assenyalarà -i mira sobretot cap a Ciutadans- a qui ho impedeixi. Montoro, fidel a Rajoy fins a l'infinit, ha tornat a reprendre l'avantprojecte que tenia gairebé a punt al setembre, mentre a poc a poc tanca acords amb les comunitats autònomes, com el nou REF (règim econòmic fiscal) canari.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Rajoy, i això el preocupa encara més, també persegueix un acord com més aviat millor en el Pacte de Toledo per apartar el debat sobre les pensions de l'horitzó electoral, sobretot perquè una part de la seva clientela comença a estar més que mosquejada i la necessitarà a les urnes. L'origen del Pacte de Toledo, cal recordar-ho, va ser aquell debat electoral televisiu entre Felipe González i José María Aznar on va sortir a col·lació si un altre Govern garantiria les pensions. Un dels objectius del pacte subscrit el 1995 entre el PSOE i el PP va ser sobretot apartar del debat electoral l'assumpte de les pensions. Hi va haver crítics i defensors d'aquest aspecte de l'acord, però, en qualsevol cas, eren altres temps molt diferents. De tota manera, llavors i ara, les pensions són presa fàcil tant per a la demagògia com per a les matusseries governamentals.

Per últim, el president abans de l'estiu ha de decidir qui substituirà Luis Linde al capdavant del Banc d'Espanya i, encara que és aviat, avança la tesi de cherchez la femme. Una dona per al BCE hauria estat ben vist, com ho seria al Banc d'Espanya, el vell somni del seu amic Fernando Bécker. Per ara hi ha tres candidates, però n'hi podria haver més. Cherchez la femme, o no, com diria el mateix Rajoy.