Europa i les vespres italianes

Dilluns Roma es va llevar coberta per la neu. I un temporal recorre el país, preludiant el temporal polític que es pot desfermar a Itàlia després de les eleccions de diumenge que ve. A Brussel·les el resultat preocupa més que el del referèndum de l'SPD. Juncker diu que la UE s'ha de preparar per al pitjor escenari, el d'un Govern que no fos “operatiu”, en referència a la possibilitat que la Lliga superi Força Itàlia dins de la coalició de la dreta, cada vegada més a la dreta, que lidera el ressuscitat Berlusconi i que el seu líder, Matteo Salvini, antieuropeista declarat, aspiri a ser primer ministre.

Abans d'estar-ho per la neu, Roma va estar paralitzada per cinc manifestacions, vigilades per milers de policies davant el temor que es repetís el tiroteig de Macerata, on un membre de la Lliga va ferir sis immigrants.

El mal menor

El centreesquerra, que es presenta a les eleccions dividit, va escenificar un acte unitari en què Matteo Renzi (l'altre Matteo) va abraçar el seu successor, el primer ministre Gentiloni, avui el polític més popular d'Itàlia. Però, encara que el resultat és molt incert i, amb les enquestes prohibides dues setmanes abans de les eleccions, ningú sap què pot passar, tampoc ningú creu que es pugui repetir un Govern del Partit Democràtic (PD).

La situació és tan dolenta que Berlusconi apareix com el desitjat mal menor. Ironies de la història. Recordo com el 2011, el president Napolitano va haver de 'propiciar' la sortida de Berlusconi i substituir-lo pel tecnòcrata Monti, perquè Itàlia estava a punt de sortir de l'euro. Ara, condemnat per frau fiscal i inelegible, no podrà ser diputat ni primer ministre, però el seu paper serà inevitable, perquè a les seves mans estarà decidir quina classe de coalició, si és que n'hi ha alguna, pot formar govern.

Canvi d'enemic

També és irònic que Salvini, nou líder de la Lliga, que va llançar l'eslògan 'Roma, lladre', l'equivalent de l''Espanya ens roba', i que es va basar en el rebuig de la solidaritat de les regions industrials del nord amb el sud endarrerit, irrecuperable, corrupte i mafiós, faci campanya al sud profund de Calàbria. Després d'haver negat l'existència de la nació italiana, fent d''Itàlia' una paraula tan impronunciable com 'Espanya' a TV-3, i d'haver cridat durant anys que els diners dels venecians s'han de quedar a Venècia i no alimentar els mandrosos del sud, ara ha abandonat aquest discurs regionalista i s'ha llançat a conquistar el detestat Mezzogiorno, fins al punt de presentar-se com a senador per Reggio de Calàbria, que és com si Puigdemont es presentés per Cadis. Ha canviat d'enemic, que ja no és el sud, sinó els immigrants. I en això el recolzen els moviments neofeixistes, cada vegada més forts a Itàlia

I aquest discurs ven en una Itàlia que s'ha enfrontat a la crisi dels refugiats amb la total falta de solidaritat dels altres països europeus. Amnistia Internacional adverteix que el país està impregnat de racisme i xenofòbia. I Berlusconi i Salvini competeixen en quants immigrants expulsaran, i ja van per 600.000.

Hostilitat a l'euro

Notícies relacionades

Berlusconi multiplica les seves aparicions i promeses en la recta final de la campanya italiana

Els partits italians, a la caça del vot davant d'un escenari incert

Totes les enquestes prediuen que el més votat serà el Moviment 5 Estrelles, el partit antisistema de Beppe Grillo, que podria superar el 25% de fa cinc anys. Però, igual que Ciutadans a Catalunya, ser el més votat no vol dir que pugui governar. De fet la nova llei electoral italiana, barreja de proporcionalitat i de circumscripcions unipersonals a l'alemanya, està pensada perquè el 5 Estrelles no pugui governar, perquè per a això fa falta el 40% dels vots, que només poden obtenir coalicions, i els del 5 Estrelles no fan colacions amb ningú del vell sistema polític.

De la subtilesa florentina de la llei electoral italiana depèn la supervivència política del PD de Renzi. Aquest es presenta en coalició amb el partit +Europa, de l'excomissària Emma Bonino, tan popular com poc votada. Si la seva llista treu entre l'1% i el 3%, els seus vots van a l'altre membre de la coalició, és a dir, el PD. Si en treu més, li corresponen escons de forma proporcional, que podrien ser fins a 10, que trauria al PD. Un desastre per a Renzi, que no té cap interès que a la seva sòcia li vagi molt bé, però tampoc gaire malament. Però seria una bona notícia per al feble europeisme d'Itàlia, que avui és un dels països amb l'opinió pública a l'euro més hostil. Pot ser que no sigui culpa seva, però abans de l'euro el PIB italià era 3 punts superior a la mitjana de l'eurozona i ara està 13 punts per sota. Entre això i la immigració, neva sobre Roma.