Quin temps tan estrany

L'ocurrència de fenòmens meteorològics extrems s'està convertint en una notícia habitual. Una impressionant onada de calor va abrasar Europa a l'agost. Posteriorment, una sèrie de poderosos huracans a l'Atlàntic van devastar les costes de diversos països del Carib i del sud-est dels Estats Units. Més tard, unes condicions extremadament càlides i seques van provocar terribles incendis a Califòrnia. Recentment, Europa i els EUA s'han congelat sota els efectes d'una intensa onada de fred… En el transcurs i immediatament després d'esdeveniments com aquests, ens solem fer la mateixa pregunta: ¿el canvi climàtic n'és el culpable? La resposta no és òbvia. No obstant, sembla que la comunitat científica es comença a decantar per respondre afirmativament a la pregunta, i culpar explícitament l'activitat humana de tals fenòmens extrems.

La teoria suggereix que l'escalfament global conduirà a unes condicions meteorològiques més extremes, encara que establir un lligam anterior inequívoc entre un esdeveniment particular i el fenomen en general resulta a la pràctica molt complicat. Habitualment, la típica resposta a la pregunta formulada sol ser una cosa semblant a “potser sí, pot ser, però és difícil demostrar-ho”. Malgrat tot, la ciència ha progressat durant els últims anys, de manera que alguns científics argumenten haver sigut capaços d'identificar la contribució relativa de l'escalfament global a la gènesi de diversos esdeveniments meteorològics extrems. Alguns investigadors del clima ja s'atreveixen a publicar en prestigioses revistes científiques que el desenvolupament d'alguns d'aquests esdeveniments hauria sigut pràcticament impossible sense l'escalfament induït per les emissions de gasos d'efecte hivernacle generades per l'activitat de l'home. 

Tres estudis

Aquest tipus d'asseveració tan contundent rarament s'obre camí en la literatura científica. No obstant, aquest és el cas de tres estudis recents inclosos en una edició especial del Bulletin of the American Meteorological Society (BAMS), publicada el mes de gener passat i dedicada a investigar les possibles causes dels esdeveniments extrems registrats al món el 2016 (cosa que equival a dir l'any més càlid mai registrat). Si els resultats d'aquests treballs són correctes, les implicacions serien profundes i pertorbadores: la humanitat ja ha transformat el clima global, i l'ha empès a un nou règim. Òbviament, la variabilitat natural del clima sempre juga un paper important, però la culpa d'alguns dels fenòmens meteorològics més extrems -així com d'alguns dels seus impactes- recauria directament sobre nosaltres.

Per exemple, en un dels tres estudis esmentats es presenta un treball de modelització que compara el registre de temperatures amb set models climàtics simulats basant-se en la suposició que no haguessin existit emissions humanes de gasos d'efectes hivernacle. Els resultats obtinguts per a un període de 24.000 anys no mostren res semblant al rècord de temperatura experimentat el 2016. Pels firmants de la investigació (T.R. Knutson, J. Kam, F. Zeng i A. T. Wittenberg), des de la dècada del 1980 les emissions de gasos d'efecte hivernacle haurien començat a situar el clima terrestre fora del rang del que es considerava variabilitat natural. Certament, aquesta conclusió assumeix, potser injustificadament, que els models climàtics actualment disponibles són prou robustos per capturar l'ampli espectre en què s'inscriu aquesta variabilitat.

Fora de la norma històrica

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Independentment del fenomen de l'escalfament global, es pot esperar l'ocurrència d'esdeveniments meteorològics extrems. De fet, de les 131 publicacions dedicades a l'estudi d'aquest tipus d'esdeveniments que el BAMS ha recopilat en els últims sis anys, el 35% conclou que l'escalfament global no ha jugat cap paper apreciable en la seva gènesi. Tot i això, els últims resultats suggereixen que el clima del nostre planeta s'està endinsant en terreny desconegut, cosa que significa que, cada vegada més sovint, els fenòmens meteorològics se situaran fora de la norma històrica. Des d'aquesta perspectiva, la humanitat no només ha canviat les regles del joc, sinó que les ha reemplaçat per altres amb unes conseqüències que no sap preveure.

El canvi climàtic no només és una amenaça per a les generacions futures. Ja és una perillosa realitat que hem d'afrontar, actuant sobre les emissions de gasos d'efecte hivernacle.