Globalització i medi ambient
Multinacionals, preses i presos
La canalització del riu Cahabón a Guatemala és un clar exemple del tipus d'espoli modern
Torre elèctrica i molins d’energia eòlica. /
Des que va néixer era lliure. Cada dia recorria 195 quilòmetres en una ruta sinuosa des de l’altiplà central de Guatemala fins al mar. Però des del 2012 el tenen tancat i domesticat. 30 quilòmetres del curs del riu Cahabón estan presos en un canal, cosa que afecta la seva vida i la del territori que banyava. També, des de fa unes setmanes, està pres el mestre d’escola Bernardo Caal per liderar la lluita contra aquest delicte mediambiental que afecta directament gairebé 30.000 persones del poble q’eqchi. «Soc un pres polític que es troba en aquesta situació per denunciar el segrest dels rius, per declarar que els estan matant, per donar a conèixer el saqueig del territori del poble q’eqchi», va denunciar Caal quan el van detenir.
Com explica Greenpeace en un informe recent, la canalització del riu Cahabón per a projectes hidroelèctrics –amb una electricitat generada que s’exporta a tercers països– és un clar exemple del tipus d’espoli que en els últims anys hi està havent per seguir en una dinàmica colonitzadora amb més de 500 anys d’història. Si llavors els metalls preciosos o els fruits tropicals es robaven per la força de les armes o enganyant amb mirallets de colors, ara és la impunitat de les multinacionals estrangeres el cavall de Troia per accedir i buidar les riqueses de llocs verges i naturals.
Les grans empreses tenen patent per buidar les riqueses de llocs verges i naturals
Els projectes de canalització i les preses al riu Cahabón els promou l’empresa guatemalenca Corporación Multinacional Inversiones (CMI), que no ha tingut en compte els tractats dels pobles indígenes firmats per Guatemala, que obliga a processos consultius. Ni ha portat a terme prou avaluacions d’impacte ambiental. L’empresa que realitza bona part d’aquestes obres és l’espanyola Cobra, que es justifica dient que ells són subcontractats, que les responsabilitats són de CMI.
Notícies relacionadesUn ardit amb guanys: les multinacionals estrangeres, com Cobra, cobren, però no paguen impostos; no ompensen les víctimes dels seus projectes; i fins i tot poden demandar els estats si aquests prenen decisions que afectin negativament els seus interessos. Sumem a aquests mecanismes el més macabre de tots, la persecució a l’alça de líders com Bernardo Caal, Berta Cáceres i tants altres que arrisquen la seva vida per defensar, davant els interessos econòmics de grans multinacionals, els rius que sustenten les seves comunitats.
L’empresa Cobra és una de les principals filials del sector de la construcció del Grupo ACS. El conseller delegat d’ACS és Florentino Pérez, a qui se li calcula un patrimoni de gairebé 2.000 milions d’euros. Com una vegada em va dir Luz María Abreu, una amiga dominicana: «Tant de bo arribi aviat el dia que els rius recuperin les seves lleres. I la vida torni a fluir».
