2018: Nous inquisidors, nous iconoclastes

Els Reis Catòlics funden el Sant Ofici de la Inquisició el 1478 i nomenen els primers inquisidors per reprimir heretgies, conductes contràries a la moral i censurar obres perilloses per a la religió. La Inquisició va ser definitivament abolida el 1834. Pel que fa a la iconoclàstia, la prohibició legal de les imatges o la seva destrucció violenta té un llarg recorregut històric que s’intensifica actualment amb el radicalisme islàmic a l’Afganistan, Nínive, Palmira i altres punts de Síria i l’Iraq.

Barcelona, afegint-se al carro iconoclasta i inquisidor, va posar en marxa els seus propis processos purificadors i forces radicals sense control de l’autoritat competent l’any 1835 a la sortida d’una corrida de toros; el 1909, amb motiu de l’enviament de soldats al Marroc, i el 1936, durant la guerra civil, amb l’incendi i destrucció de desenes de convents i esglésies i centenars d’imatges, altars i orgues gòtics, barrocs i neoclàssics que serien avui dia motiu d’orgull cultural per a la nostra ciutat.

No crec que existeixi a tot Europa una altra ciutat que s’hagi dedicat més a consciència a la destrucció del seu propi patrimoni cultural que Barcelona. 

Símbols esborrats

Quaranta anys després de l’inici de la Transició, reapareixen amb força nous inquisidors i nous iconoclastes. Com que han sigut esborrats en la seva gairebé totalitat els símbols de l’anterior règim, l’objectiu se centra en personatges destacats de la nostra història, acusats d’heretgia democràtica o inhumanitat, sense que importi la seva contribució al progrés i a la modernització del país.

La Generalitat oculta rere una cortina negra el retrat del cap de l’Estat en un acte d’il·legalitat i deslleialtat institucional. El segueix la retirada del saló de plens de l’ajuntament del retrat de la reina regent, sota el mandat de la qual es va fer possible l’Exposició Universal de 1888. S’elimina el bust de Joan Carles I i el seu nom de la plaça on conflueixen l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, oblidant el seu paper en la salvaguarda i consolidació, després del 23 de febrer, del sistema democràtic gràcies al qual es desenvolupen  a plaer els nous inquisidors i iconoclastes.

Es persegueix la memòria històrica de Juan Antonio Samaranch, a qui devem els Jocs de 1992, que van permetre la transformació de Barcelona. Esborren el seu nom de l’escultura que va donar a l’ajuntament i se li nega tenir un carrer a la nostra ciutat. En l’antesala dels condemnats esperen el marquès de Comillas, fundador de la Compañía Transatlántica, Tabacos de Filipinas i Banco Hispano Colonial, entre altres empreses amb seu a Barcelona, i mecenes de la ciutat, amb la seva execució pública prevista per al 4 de març que ve. També Carles III, Isabel II, la reina Cristina, l’indià Xifré...

Per rematar la faena, la CUP, després de reclamar la retirada del monument a Colom, va proposar expropiar i desmantellar la Catedral per convertir-la en escola i economat. La bogeria i incultura d'ineptes i iconoclastes no té límits...

Purificación de la catalanitat

Els inquisidors completen la tasca de neteja democràtica amb la purificació de la catalanitat enviant a la cel·la dels proscrits els contraris reticents al procés. Fins i tot a la Rússia actual neocapitalista, postrevolucionària i postsoviètica conviuen les efígies dels tsars Pere I, Caterina II, Nicolau I, esglésies i palaus de la monarquia, el mausoleu i efígies de Lenin, edificis i símbols estalinistes amb el creuer Aurora perquè consideren que tot forma part de la història. 

¿I què es pot dir del boicot de l’alcaldessa de Barcelona, del president del Parlament, de l’ANC i d’Òmnium a Felip VI, posant en perill la imatge de la ciutat i la pròrroga del Mobile World Congress i d’altres congressos que exigeixen la complicitat de totes les forces polítiques i la societat civil?

¿És verdaderament Barcelona un arxiu de cortesia com proclamava Cervantes?

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El nivell de progrés de la seva història s’ha aconseguit a Catalunya, i en especial a Barcelona, en el marc d’una monarquia parlamentària i un sistema democràtic posats avui en qüestió per part d’alguns partits polítics i moviments populistes i antisistema, en un evident exercici de deslleialtat institucional i menyspreu a la Constitució que entre tots vam aprovar, susceptible de millores, però que sobretot s’ha de respectar.

Dels neoinquisidors i neoiconoclastes obcecats en l’expedició de patents de catalanitat i de puresa democràtica, i incapaços d’estimular el progrés del país, libera nos domine.