El repartiment de la nostra túnica

Van transcendint detalls sobre els acords que han negociat els representants de Puigdemont i els d'Esquerra (ERC) per al seu pacte de futur govern. Tot i que encara en desconeixem el més important, que són els seus plans socials i els objectius legislatius de la pròxima legislatura en matèria de drets, el que comencem a saber és molt curiós.

¿S'imaginen l'escàndol que hi hauria si l'espanyolisme hagués guanyat les eleccions i ara, per repartiment, Ciutadans passés a controlar TV3 i el PP agafés les regnes de Catalunya Ràdio? ¿No creuen que el simple anunci d'un abús així hauria desencadenat una justificada resposta de resistència activa per part dels defensors d'una estricta independència dels mitjans de comunicació públics, començant pels mateixos treballadors de les dues antenes? Doncs de moment davant això d'ara sembla predominar la indiferència. 

Tots entendríem que comencés una vaga a la ràdio i a la televisió, així com una sèrie de mobilitzacions externes solidàries. Ningú acceptaria la justificació que això s'hauria d'acceptar perquè seria similar a l'abús que comet el Partit Popular amb TVE en l'àmbit estatal. Tampoc es consideraria un antecedent validador el que va fer aquí, des del mateix naixement de TV3 i Catalunya Ràdio, Jordi Pujol. Gent ben informada explica que intervenia no solament fixant la línia editorial (sense compartir-la amb ningú, excepte si alguna vegada li mostrava els seus desitjos Marta Ferrusola), sinó també intervenint sobre qui estaria bé i seria constructiu que fos tertulià o qui es mereixia no ser-ho mai. Possiblement pensava que un gran demòcrata s'ha de preocupar per la salut mental del seu poble. Quan ja va tenir consolidada la disciplina, es va deixar ajudar pel seu braç dret, Lluís Prenafeta, a l'atendre les sol·licituds de les diferents famílies de CDC (la branca democristiana, el sector negocis, el grup secessionista dins d'un ordre...).

Ingerències perfeccionades

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Puigdemont | Directe

Les quatre raons per les quals ERC ha ajornat la investidura

Si volen, no s'escandalitzin. Són ingerències que han arribat fins als nostres dies però amb un factor perfeccionador: que alts càrrecs professionals -presumptes periodistes o no- d'aquest tipus de mitjans moltes vegades són bons endevinadors i estalvien als caps polítics la sempre mal vista tasca d'elaborar llistes blanques, grogues o negres. Però, per si de cas, els pactes del PDECat i ERC delimiten qui manarà de veritat a cada casa.

Els que van lluitar per l'existència de mitjans públics alliberats de les pressions externes partidistes poden sentir-se decebuts. Però com que tota moneda té dues cares, hi ha una petita compensació: tenim un avanç informatiu sobre el model de política de comunicació que preparen per quan arribi la República catalana que demanen que acceptem. Està bé saber-ho.