Espanya, ¿amb el pas canviat?

En la mesura que l’efecte Torrent s’estén entre l’independentisme, l’estratègia de l’Estat, encapçalada pel Rei i executada per la brigada Aranzadi, corre perill de quedar desfasada i començar a fregar el ridícul. Puigdemont no ha fet ni un pas enrere (la mal anomenada rendició) ni un pas al costat (la mal anomenada renúncia). El president destituït de la Generalitat ha canviat de carril i, amb això, l’independentisme ha canviat de tàctica sense alterar l’estratègia. Ara sí, s’ha acabat el procés. S’han acabat els numerets al Parlament i les conspiracions de Moleskine. La denúncia anunciada per Puigdemont davant les Nacions Unides és el primer pas d’un temps nou. La investidura previsiblement fallida de Jordi Sànchez serà el segon. Comença una dura i llarga batalla judicial contra l’Estat espanyol –no contra els espanyols ni contra els catalans que no volen la independència– als escenaris que els seus impulsors consideren favorables  allunyats de les maniobres diplomàtiques o són clarament hostils a la causa espanyola: les Nacions Unides o el tribunal d’Estrasburg. Sobre els efectes i les potencialitats d’aquesta tàctica només cal llegir aquests dies l’allau d’editorials a la premsa internacional defensant una cosa tan banal com el llaç groc de Guardiola. I mentre tot això succeeixi  la majoria independentista formarà govern i prendrà resolucions penalment impol·lutes com la de dijous passat reivindicant la legitimitat de Puigdemont. És a dir, acumularà proves.

Una part de l’opinió pública a Espanya no està entenent aquesta jugada i queda atrapada en el passat construint una causa judicial de la qual ja s’està tramitant el recurs en les instàncies exteriors. L’únic que sembla entendre-ho per ara és el jutge Llarena que ha declarat la complexitat de la causa i ha prolongat la seva fase d’instrucció. I la que no ho entén és la jutge Lamela, que es dedica a demanar informes a la Guàrdia Civil com el que acusa els Mossos de crear la seva policia patriòtica. Cada dia que passa va amb el pas més canviat, com alguns dels que li riuen les gràcies.