Psiquiatria

Parlo amb el meu amic psiquiatre, que em relata que el procés ha perjudicat moltes economies, però no la seva, que últimament va vent en popa. I m’ho diu des de l’extrema tristesa de qui treballa per sanar i no per forrar-se. Li pregunto si la bogeria és contagiosa i quin bacteri o virus la transmet. Ell, bon professional, escolta des d’un mig somriure i calla. No hi ha divan ni notes; tot just dues cadires, un whisky i una coca-cola ligth.

I I jo que li dic que la humanitat, al llarg dels segles i els seus bucles, s’ha anat acostumant als escàndols i les injustícies dels reis, fortunes i governs, així com a la dels jutges, sacerdots i militars que han treballat mà a mà amb ells; una prova és la llarga hegemonia a les urnes del PP, el PSOE i CiU, partits que rarament podrien explicar-se sense les seves respectives quotes d’engany generalitzat i corrupció, sempre amb la pàtria com a aval dels seus excessos. 

La  novetat que ha introduït el puigdemontisme per aconseguir els seus objectius no és solament interpretar la llei com li convenia i canviar-la, saltant-se altres de més arrelades quan aquestes no li convenien. No: la gran innovació és confondre psiquiàtricament desig i realitat, com el jugador de Monopoly que deixa la taula creient-se propietari de tots els carrers, estacions i hotels de la ciutat, o el comediant que, acabada la funció, segueix parlant amb la calavera d’attrezzo, convençut de seguir sent rei de Dinamarca, Brussel·les o Girona.

La bogeria del Quixot

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Puigdemont | Directe

Puigdemont: "Vull tornar a ser president"

Estic convençut que Puigdemont I de Catalunya i Waterloo, a falta de referents literaris patris en matèria d’estranyament mental (Dalí i Pujols van ser dos assenyats espaviladíssims) va optar, potser afectat per la síndrome d’Estocolm –exemplar país nòrdic– per prendre exemple de l’enginyós cavaller de Cervantes per així confondre gegants, molins i musclos. Però l’enginy és falsa intel·ligència: una breu llampada de misto mullat per tornar a la foscor. Com Boadella, interruptor de telediaris de TVE per retransmetre en directe la seva coronació com a Albert I de Tabarnia. Mai s'ajunten si no s'assemblen. La diferència és que la bogeria del Quixot, dissenyada per un gran humanista, i per tant humorista, enriqueix des de fa segles tota la humanitat, i aquestes farses actuals, barreja de Pastorets i acte sacramental, ens estan envilint en el pitjor d’Espanya i Catalunya, cada vegada més pròximes en el pitjor de si mateixes.

La gran pregunta seria per què aquests personatges tan menuts ocupen les portades i l’atenció, com si la cosa fos seriosa. El meu amic psiquiatre demana el compte, paga i diu: «En temps de guerra només hi ha defensa i atac. No pot néixer res de nou».