Dona contra dona. Grassofòbia

¿Us ha passat alguna vegada que una persona que no coneixeu de res us diu que us heu engreixat. ¿Sí, oi? Sembla que el pes de les persones és molt important i encara és més important dir-l’hi a la persona a la cara. Com si ella no ho sabés. Normalment a la gent no li agrada gens que li diguis que s’ha engreixat. És així. És una cosa negativa. Igual que insultar algú dient-li gras. Gras de merda, puto gras, el gras aquest. Alguns fan servir la paraula gras o grassa per definir o insultar. Persones que no tenen arguments, és clar.

A mi encara em sap més greu quan això passa entre dones. Alguns exemples. Aquesta noia que està més prima que tu i mentre s’emprova un top escandalós amb uns pantalons d’aquests que ensenyen mig cul, et diu mirant-se al mirall: «Ostres, m’he posat com una foca». I tu penses: «Ets gilipolles». Però és clar, això no l’hi pots dir. L’hi pots dir a la gent que s’ha engreixat, però no li pots dir que és gilipolles. Aquelles coses per quedar bé.

Després tenim la famosa de torn que va de feminista i que diu que està a favor de la dona natural, però que deixa que la retoquin amb Photoshop cada vegada que li fan una foto. Seguim amb la presentadora de televisió que va d’abanderada de les grasses, però que no es mostra realment feliç fins al dia que s’ha aprimat moltíssim, donant un exemple trist i contradictori. Sí, els parlo de Carlota Corredera. ¿I aquella dona sense ni un gram de greix que surt per la tele venent-te una màquina per eliminar la cel·lulitis que ella no té?

També hi ha les que fan postureig amb el tema. Ties bones que surten despullades a instagram perdonant-nos a tots la vida i fent-nos creure que ho fan per normalitzar. ¡Com si el seu cos fos normal! Més postureig. La influencer Dulceida, per exemple, grava un vídeo que està penjat a Youtube amb el nom de RESPECTE on surt en roba interior amb un grup de noies, totes bufoníssimes, dient a la càmera els seus complexos o les coses lletges que els han dit a les xarxes. Posen una grassa en el grup per fer-se les enrotllades, amb la poca vista de vestir-la amb roba interior d’un color diferent de les altres. Totes, menys la grassa, em fan una llàstima. Van d’empàtiques per la vida i després els seus perfils són plens de contradiccions i mil milions de filtres per dissimular les zero imperfeccions que tenen.

    

I després de tot aquest postureig, hi ha un altre tipus de dona que a mi personalment és la que més m’agrada. L’actriu Itziar Castro. De poc guanya el Goya a la millor actriu per la pel·lícula Pieles. Ella és grassa, molt grassa. Però el seu pes només és una de les coses que la caracteritzen. Divertida, gamberra i molt talentosa. Em moro per veure-la en la tercera temporada de la sèrie Vis a vis.  Aquests dies s’ha parlat molt d’ella, pel seu nu a la revista Harper’s Bazaar. Hi surt bellíssima. Però el mèrit no és de la publicació, el mèrit és d’ella.

Abans dels Goya, la revista va fer un reportatge amb fotos d’alguns actors nominats, com Déu els va portar al món. Uns van decidir participar-hi i altres no. A la Itziar no li van donar opció. Ningú li va trucar. Suposo que els autors del reportatge van donar per fet que, al ser una dona de grans dimensions, seria una paia acomplexada, avergonyida del seu cos i que no voldria sortir despullada. Res més lluny de la realitat.

Per sort, ella és forta i llesta. Va fer un tuit de protesta i es va guanyar la publicació per a ella sola. Al final, la Itziar ha sortit guanyant amb aquest superreportatge i la revista pot fardar de ser la primera a treure un nu d’una dona de talla gran. Tots contents. ¿El més trist? Que cada vegada que parlem d’aquest tema, la Itziar rep molts aplaudiments però també molts atacs. Haters que la insulten a les xarxes, li diuen que la seva obesitat la paguem tots, que no és saludable pesar tants quilos i que fa apologia de l’obesitat al mostrar el seu cos.

    

Pel que sembla, la gent que no porta una vida cent per cent saludable, s’ha de tancar en una cova com si estiguéssim a l’edat mitjana i tinguéssim la lepra. Aquestes  persones que insulten, aquests grassofòbics,  segur que no dormen les vuit hores diàries, beuen alcohol, tenen colesterol, alguns fumen i altres fins i tot es droguen.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

¿Per què no ataquem la gent que penja menjar porqueria al seu instagram? Ningú és saludable al cent per cent i en aquest cas en concret, deixeu la Itziar ser com li doni la gana, que no fa mal a ningú. No la tractem com una malalta perquè no ho és. Ella és feliç amb el seu cos i si fa apologia d’alguna cosa, és de tenir una bona autoestima.

Per favor, tractem-la com es mereix. Com una dona lliure i bonica. Una actriu sense complexos i amb una valentia que ja voldrien molts. ¿Què m’ha dit quan li he trucat per comentar tot això? Doncs una cosa molt simple. «Cadascú que sigui com li doni la gana». Doncs això. Ella no jutja. Prenguin-ne nota i practiquin amb l’exemple.