Dones ocell

En vigílies de la vaga general de dones, va caure a les meves mans Que nadie duerma, la nova novel·la de Juan José Millás. Empesa per les meravelloses idees de Millás i sobretot per la seva protagonista, una dona de més de 40 anys que es queda a l’atur i es compra un taxi, la vaig llegir en unes hores, com beu aigua l’assedegat. A la pàgina 170 vaig arribar a aquesta frase: «Así, un día, en la segunda semana de marzo, despertó en medio de un charco de sudor frío y salió de entre las sábanas convertida en un águila poderosísima. Su cuerpo visible seguía siendo de mujer, pero su cuerpo fantasma era de ave. Y ninguno resultaba incompatible con el otro».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Hi ha tantes menes de dones com d’aus o de flors o de peixos. Unes són molt feministes; altres, una mica; altres, gens; les més nombroses, depenent de les circumstàncies. N’hi ha que diuen que les dones de l’espècie feminista volem obrir una guerra dels sexes. Que anem contra els homes, que volem prendre’ls el lloc, venjar-nos, sotmetre’ls. Són les persones que no han entès la paraula igualtat o no volen entendre-la o l’entenen, però realment, en el fons, ni la comparteixen, ni els convé que tots siguem iguals. 

També hi ha dones que tenen por o que no creuen que la igualtat sigui possible. Temen que aquest que està al seu costat, però en una posició millor, dominant, el seu cap, el seu col·lega, les expulsarà del paradís acabat de conquistar. Llavors diuen que els homes són els nostres germans, que nosaltres no som les seves víctimes. Però qui parla de guerra de sexes, qui proposa aquesta imatge violenta, són elles. A les altres, sincerament, ni se’ns havia passat pel cap. La protagonista de Millás és una dona que busca trobar-se amb l’altre, generosa i imaginativa, però a la qual arrabassen amb enganys el relat de la seva vida. Jo no diria que a aquesta dona li agraden les guerres, sinó les paraules, encara que al final hi hagi violència. Tant de bo aquest dijous moltes volem en bandada com ocells, delicats i forts, poderosos i lleugers, com dones ocell úniques posseïdores de la nostra història.