Espanya, líder en porcs i en purins

El negoci del bestiar porcí es manté a l'alça a Espanya, i de forma destacada a Catalunya, amb tots els avantatges i inconvenients que aquesta activitat comporta. I ho fa situant-se com a líder europeu, desbancant la que havia sigut la primera potència, Alemanya. El 2014, els líders europeus en porcs eren els alemanys, seguits dels espanyols, que van criar 26,5 milions d'animals. Tres anys més tard, segons les últimes dades publicades aquesta setmana per l'oficina europea d'estadístiques Eurostat, Espanya, amb 30,1 milions de porcs, es consolida com el país amb més bestiar porcí de la Unió Europea (UE), amb Alemanya darrere (27,6 milions) i a molta més distància França (13,1 milions), Holanda (12,3) i Polònia (11,9). En el conjunt de la UE, la cabanya de porcs puja a prop de 150 milions de caps.

Una altra cosa és la relació entre porcs i persones: aquí el lideratge li correspon a Dinamarca, amb 215 caps per habitant, seguida d'Holanda, amb 70 per cada 100, i Espanya, amb 63 caps de porcí per cada 100 habitants. Encara que si es baixa més al detall, Catalunya passaria a la segona posició, ja que acapara més de 28% de tots els caps de porcí, quantitat que el 2026 va suposar 7,8 milions de porcs, mentre que la població d'humans pujava a 7,5 milions aquell mateix any. És a dir, més porcs que catalans censats.

Poca broma. L'agroindústria catalana, en què té un paper predominant el sector porcí, representa el 3,6% del producte interior brut (PIB) català i més del 18% del PIB industrial. És una de les principals fonts d'ingressos del país. Però també és un dels principals focus de contaminació de l'aigua per l'excés de purins. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va realitzar un informe sobre els problemes que origina l'excés de nitrats d'origen agrari en les masses d'aigua subterrània de Catalunya i va arribar a la conclusió que el 50% d'aquestes aigües estan en mal estat químic, i en el 83% d'aquestes amb excessos de nitrats. Per situar la magnitud del problema val la pena recalcar que gairebé el 70% del territori de Catalunya depèn de les aigües subterrànies per al seu proveïment. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En el mateix informe es constatava que per pal·liar els problemes de falta d'aigua potable per no poder utilitzar la de zones afectades per nitrats s'havien gastat entre l'any 2000 i el 2016 al voltant de 100 milions d'euros de diner públic (entre actuacions de l'ACA, els ajuntaments i altres entitats públiques).  

Un altre informe del Síndic de Greuges recomanava, a finals del 2016, que s'adoptessin mesures com més aviat millor per reduir la cabanya porcina, fixar alguna mena de tribut perquè sigui la indústria ramadera la que es faci càrrec de la depuració de la contaminació que produeix, o que l'Administració creï més línies d'ajudes per gestionar aquest problema. A vegades, ser líder, més que una gràcia és una desgràcia.