Europa, amb nom de dona
Dues dones porten des d’avui les regnes del motor europeu. Per una banda Angela Merkel, a qui coneixem prou bé; per l’altra, qui finalment ha aconseguit que les bases socialistes alemanyes acceptin un pacte amb els conservadors és una altra dona: Andrea Nahles. No ha trigat gaire a jugar-se el càrrec acabat d’estrenar a favor d’un acord de govern que eviti un nou escenari d’indecisió i que Alemanya entrés en un horitzó amenaçant on el brexit, Donald Trump o els nous míssils de Vladímir Putin sonen molt malament.
El que hi havia en joc en aquest referèndum no era només el futur del socialisme alemany o el del Govern del país. Amb el motor del continent gripat hi havia en joc la Unió Europea (UE) mateixa. Al capdavant d’un partit traumatitzat, després de dues dècades de resultats minvants, els socialistes s’han confiat al lideratge decisiu de Nahles. L’aposta per tornar a una coalició amb el centredreta no era fàcil. Els socialistes alemanys, com tot el centre esquerra a Europa, continua buscat una identitat, un lloc que els permeti pensar en un retorn. Els més joves apostaven per recuperar aquell camí perdut des de fora, sense els lligams de ser minoria convidada en un Govern de Merkel.
Però han dit que sí, malgrat el risc que suposa que l’extrema dreta continuï creixent, alimentant-se de ser ara el primer partit de l’oposició. Potser sense Govern, unes noves eleccions també podrien augmentar el graner xenòfob entre descontents deixant Alemanya en la incertesa i Europa als llimbs. Per això s’ha d’agrair l’acord i que Alemanya continuï sent el mirall en el qual els europeus ens puguem mirar. Ara el lideratge depèn de dues dones que definiran el nou Govern. A Merkel la coneixem. A Nahles, no tant, però el seu compromís ha sigut determinant per avançar. Queda molt camí perquè Europa arrenqui, però enmig de tants vestits foscos a les reunions comunitàries, veient l’empenta d’aquesta nova Alemanya on manen dones, ¡quin bon auguri!
