Enginyeres, la paradoxa de la igualtat

Per què les noies no volen ser enginyeres? Sorprèn que la majoria d’estudiants universitaris a Espanya siguin dones (54%) i que en enginyeria no arribin ni a una quarta part. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) fa temps que alerta del biaix de gènere a l’educació i les seves conseqüències. Les dones són amb prou feines el 12% en algunes carreres tècniques, i tot i  això tenen una presència «desproporcionada» en carreres relacionades amb el sector educatiu (79 %) o en l’àmbit de la salut i el benestar (72 %).

Els estudis sobre l’evolució del mercat laboral apunten que un nombre significatiu dels llocs de treball que es crearan en el futur requeriran de coneixements en enginyeria i tecnologia. Si tenim en compte que a més es corresponen amb les denominades posicions de poder, ben remunerades i amb un alt reconeixement social, és preocupant la desigualtat de gènere, que tendirà a accentuar-se si no es corregeix la participació de dones en aquestes titulacions universitàries.

Si analitzem les causes per les quals les dones no tenen les enginyeries entre les seves preferències, trobarem diferents factors. Afortunadament, el discurs sobre la seva capacitat intel·lectual està avui dia superat. En els últims resultats de les proves d’accés a la universitat, les millors notes en 14 de les 17 comunitats autònomes les van aconseguir les dones. En nom d’equilibrar la balança i trencar la «bretxa de gènere», la Real Acadèmia d’Enginyeria (RAE) ha engegat el projecte Dona i Enginyeria amb l’objectiu de despertar vocacions científiques i tècniques en nenes i adolescents.

Un altre aspecte que no beneficia és la falta de referents femenins en aquest àmbit. Si pensem en dones enginyeres que han contribuït a canviar el món on vivim, quantes som capaços de citar de forma espontània? Us convido a fer la prova però amb enginyers cèlebres. Sens dubte, existeixen destacades aportacions científiques de les dones, però el seu treball ha estat desconegut durant dècades. Si donem visibilitat a totes aquestes dones, les adolescents comptaran amb referents femenins que els serviran d’exemple i inspiració.

S’acaba de publicar un estudi de recerca a Psychological Science que analitza la denominada paradoxa de la igualtat en els estudis de ciència i enginyeria i conclou que com més igualtat de gènere hi ha en un país (segons l’índex d’Igualtat de Gènere del Fòrum Econòmic Mundial) més baix és el percentatge de dones que estudien enginyeries i carreres tècniques. El més rellevant d’aquesta recerca, que es basa en els resultats acadèmics de 472.242 adolescents en 67 països, és descobrir que com més igualitari és un país, més dones capaces per a la ciència i l’enginyeria opten per estudiar altres titulacions universitàries.

Aquesta paradoxa de la igualtat de gènere, explica que països com Albània i Algèria tenen un percentatge més alt de dones entre els seus graduats en enginyeries que els països aclamats pels seus alts nivells d’igualtat de gènere, com Finlàndia, Noruega o Suècia. Als EUA les enginyeres no arriben al 14% mentre que a Algèria les dones representen el 41% dels graduats universitaris en els camps d’enginyeria, ciències o tecnologia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Trenquem els estereotips associats a carreres tècniques, convidem les adolescents a assumir reptes i prenguem consciència que als països en els quals les dones no necessiten estudiar graus en enginyeries i tecnologies per aconseguir la igualtat no podem relaxar-nos, perquè fer-ho ens passarà factura en el futur agreujant la bretxa de la desigualtat. En la citada paradoxa de la igualtat, ens podrem trobar que en aquells països on actualment la desigualtat de gènere és avui denunciable, el percentatge de dones amb llocs de treball més rellevants en un futur serà molt superior al dels països en els quals avui dia la dona es desenvolupa en un entorn més igualitari.

La societat no pot perdre’s el valor que generen les dones en totes les professions. La diversitat de gènere produeix riquesa i el sector tecnològic i industrial necessita dones ben preparades que puguin aportar el seu potencial creatiu i la seva capacitat d’innovació sumant noves percepcions per millorar el món on vivim. Estic segura que hi ha moltes joves que desitgen ser transformadores d’aquesta societat, animem-les perquè les enginyeries les necessiten. Que la igualtat en les enginyeries no sigui una paradoxa sinó una realitat.