Pensions, un exemple de solidaritat

Fa fred, però el carrer està encès. Els jubilats diuen pestes del Govern per culpa del 0,25%,  la pujada "de merda" de les seves pensions, com les qualifiquen els organitzadors de les mobilitzacions. Les mateixes pensions amb què malviuen moltes famílies, que les necessiten a falta de salaris. Les pensions són un gran exemple de solidaritat intergeneracional. Les cotitzacions dels treballadors paguen les pensions dels jubilats i després de la crisi, també a la inversa, la pensió manté els joves de la família, condemnats a la precarietat, fins al punt que molts assalariats cobren menys que els seus pares jubilats.

Al Govern, que ara recull el que ha sembrat, només li faltava que els jubilats deixessin la petanca per les mobilitzacions. ¿Què esperaven? Ens fan treballar més anys, ens retreuen que vivim molt, retallen el nostre poder adquisitiu, critiquen que no estalviem, encara que el Govern s'ha dedicat a buidar la guardiola de tots. Per a més burla, el governador del Banc d'Espanya s'estranya de les queixes perquè la gran majoria de jubilats tenen vivenda en propietat, i és clar, això arrodoneix les seves rendes.

Incerta jubilació

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Soc d'una generació que abans de començar a treballar ja ens van dir que no cobraríem pensió. Després de tants anys, i tants governs, ningú ha aconseguit aclarir aquestes negres nuvolades sobre la nostra incerta jubilació, tot al contrari, semblen esforçar-se que es converteixin en una profecia autocomplerta i això només pot ser qualificat de supina incompetència.

Però tranquils, el Govern sembla per fi reaccionar a la pressió del carrer -són 8 milions de votants- i li ha demanat a Montoro, el seu bomber torero, que digui alguna cosa. El ministre d'Hisenda s'ha tret del barret de copa una rebaixa a l'IRPF de la qual només es podrien beneficiar a partir dels 80 anys les rendes més altes. Que no s'estengui el pànic, Rajoy ha anunciat que anirà al Congrés a explicar-se en un debat monogràfic perquè "no espatllem el que amb tant esforç hem aconseguit en aquests anys". Un aplaudiment.