El governador

El governador ddel Banc d’Espanya és un senyor molt imprudent. En plena crisi amb els jubilats, cada vegada que Luis María Linde parla, s’apuja el pa. Recordem, en primer lloc, que els pensionistes s’estan manifestant al llarg del país per demanar una pujada en les seves assignacions mensuals. I que tenen raó. Entre altres coses, perquè es van estrènyer el cinturó quan ens va arribar la crisi i ara, després d’escoltar la cançoneta que la recuperació ja és aquí i que el nostre creixement és sòlid, l’única cosa que demanen és que les pensions estiguin d’acord amb el cost de la vida.     

Doncs bé, Linde va dir en un primer moment que els jubilats espanyols no necessitaven les pujades tant com altres, perquè tenen vivendes i no és el mateix pagar lloguers mensualment, que haver complert amb la hipoteca i gastar només en la comunitat dels edificis. Com si tenir casa no fos un dret. Com si els haguessin regalat la casa. Com si hagués parlat amb tots els pensionistes i tingués la certesa  que ningú segueix pagant crèdits. En tot cas, no sé exactament què pretenia aconseguir amb aquesta aportació al debat. Calmar les aigües, no. Empatitzar amb les persones que protesten, tampoc

No prou content amb això, el governador del Banc d’Espanya va ser convidat pels periodistes a matisar o aclarir les seves paraules pocs dies després. Llavors, Linde va retreure als jubilats el seu escàs estalvi en fons de pensions privats, quan cobrar del sistema en aquest cas és un dret adquirit després de molts anys de treball. Es veu que el governador es va engrescar i va decidir afegir que haurien d’invertir no només en vivenda, sinó «una mica en actius financers».

El cas de les preferents

Linde donava per fet així que totes les nostres persones grans tenen diners per invertir. I el que és pitjor: ¿en quin moment se li va acudir a Linde esmentar els actius financers al parlar d’un col·lectiu que va ser especialment afectat per les preferents? Però, ¿en què està pensant? És veritat que governa el Banc d’Espanya, l’organisme que va donar el vistiplau a aquella estafa de producte, però revela una falta de sensibilitat horrorosa. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

    

Anava a dir que Linde és el que li faltava al Govern perquè es caldegessin els ànims al carrer. Però Mariano Rajoy no necessita piròmans. Ja té, per exemple, Celia Villalobos per abundar en com fer-se plans privats de pensions. I es té a si mateix per suggerir que els pensionistes es manifesten manipulats pels partits de l’oposició. El president acabarà anunciant pujades per als jubilats. Però, almenys, posats a estalviar, amb els sous, el treball precari i la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions podrien estalviar-se les frivolitats.