Feliç aniversari, Seat

La planta de Seat en terrenys de Martorell i Abrera ha fet 25 anys, un quart de segle realment intens. I la veritat és que aquest aniversari  agafa Seat, probablement, en molt bona forma des que va començar a produir el 1993. Sens dubte és un aniversari feliç, perquè la companyia ha patit molt durant una bona part d’aquests 25 anys. 

La seva producció es va iniciar amb el peu canviat. La llavors nova planta va néixer per complementar la capacitat de la de Zona Franca, no per substituir-la, ja que els plans de creixement eren impressionants tant per la conjuntura com per la seva posició dins del grup Volkswagen (VW). Però en els tres anys escassos que va durar la  construcció, el món va canviar molt. Entre moltes altres coses va caure el mur de Berlín, oferint a VW l’oportunitat de comprar Skoda el 1991. Seat va passar de ser la companyia d’entrada en el grup VW a haver de compartir aquesta posició amb una marca més pròxima i coneguda pels qui fixaven el seu destí. A més a més, l’economia es va alentir i el que havia de ser una planta modèlica a Europa, destinada només a un producte i fent servir les tècniques de producció més avançades, es va convertir en un llast que s’havia de pagar amb l’agreujant d’una gestió financera de l’obra millorable que va fer que tots els plans s’haguessin de redissenyar. Seat va passar de ser la marca de creixement de VW a entrar en un dur procés d’ajust gairebé sense adonar-se. 

Martorell ha sigut el principal actiu de Seat, però també la seva principal càrrega. Ha hagut de lluitar sempre per la seva supervivència, i no ha sigut gens senzill. Hi ha hagut ajustos de plantilla, congelacions quan no reduccions de salari, increments de flexibilitat… però si Seat ha demostrat una cosa en aquests 25 anys és que voler és poder. Hi ha hagut molts «culpables» que han fet possible poder celebrar ara aquests 25 anys. Probablement el primer és el mític president Ferdinand Piëch, dur com ningú, però compromès amb el futur de totes i cada una de les seves filials, també de Seat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’ombra, positiva, del primer directiu espanyol del grup i actual president del seu consell d’administració, Francisco García Sanz, s’ha fet notar sempre que ha fet falta. Al seu costat s’ha de recordar el compromís amb la marca de diversos dels seus presidents i alts directius, dels treballadors, de les administracions espanyoles, totes, dels proveïdors i sobretot, dels sindicats, que han mostrat una flexibilitat i una visió de llarg termini realment impressionants. Encara que no tothom que ha contribuït a l’èxit de Seat pot celebrar avui el seu aniversari per molts motius, segur que els que mantenen Seat al cor, perquè és una d’aquelles poques empreses que entren en el cor de qui hi treballa, és feliç per haver arribat fins aquí. 

El seu futur és apassionant, però també ple de reptes, no hi ha res senzill en aquesta vida i encara menys en l’ultracompetitiu sector de l’automòbil, però Seat té bones cartes per jugar un futur en què el cotxe serà elèctric, connectat i fins i tot autoguiat. Seat està cada dia més present a la nostra ciutat a la vegada que més oberta al món que mai. La primera empresa amb seu a Catalunya ha demostrat una capacitat de supervivència única i això és garantia d’un futur encara més bo que el seu present.