Som els amos terribles del corral

Hi ha notícies que t'alegren, altres que et disgusten. El president dels Estats Units demana que els professors puguin portar pistoles ocultes. Per a nosaltres, els europeus, això és un disbarat. ¡Tenir armes a les aules! En un espai on s’ha d’aprendre, se suposa, el respecte a la pacificació, la impossibilitat d’amenaçar i d’agredir. Professors equipats amb llibres, pissarres, diccionaris... i pistoles.

Ricardo Mir de Francia explica que, des de fa anys, el lobby de l’Associació Nacional del Rifle defensa aquest principi: «Per frenar una mala persona amb una arma, és necessària una bona persona amb una arma». ¿No deu ser, a la pràctica, un plantejament favorable a la fabricació i tinença d’armes? Trump ha presentat l’Associació Nacional del Rifle com «uns grans patriotes americans». Ricardo Mir escriure que, com s’ha recordat aquests dies, als Estats Units no es pot beure cervesa als 18 anys, però sí que s’hi pot comprar una arma de guerra.

Penso en les escoles per les quals he passat quan era jove. En lloc de pistoles, els alumnes portaven a les aules uns paquetets confeccionats per pacífiques mares, que amagaven uns explosius entrepans de botifarra o unes truites fetes a casa que regalimaven un oli que, evidentment, no era explosiu, però que s’escampava sospitosament.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Jo no he tingut mai una pistola ni un revòlver, però sí, temporalment, un fusell, quan em va tocar fer les milícies universitàries. Però no recordo haver disparat mai. Al llarg de la vida, això sí, quan era jove, vaig disparar unes quantes boles de billar al casino de Sant Just Desvern.

Consideracions ètiques a part, entenc que les armes creïn una mena d’addicció a algunes persones. Poder projectar, més enllà del propi cos, una força poderosa, és una capacitat que no tenen els altres éssers vivents.