Tornar a l'esquerra

Escric en resposta a l’article en què Joan Tardà va exposar la necessitat de teixir ponts entre les esquerres a Catalunya. Ho faig entre l’esperança del dubte i l’escepticisme de l’experiència. També amb el reconeixement que mereix una veu valenta davant la crítica furibunda que ha rebut de les pròpies files independentistes, poc acostumades a la discrepància. Una intransigència que explica per què el projecte independentista ha avançat fins a les roques tot i saber que la conseqüència era el naufragi. És per això que escric amb reserves, intentant desxifrar si es tracta d’una operació cosmètica o si, ben al contrari, és un inici de canvi de rumb de la formació republicana per deixar enrere la via unilateral.

També a l’àmbit de Barcelona hem vist mostres d’aquesta gesticulació que tant ha perjudicat la política catalana. Alfred Bosch, candidat municipal d’ERC, va encapçalar una pressió sense precedents per fer caure el govern d’esquerres entre els Comuns i el PSC, malgrat haver estat convidat a sumar-s’hi quan l’acord just era a les beceroles. Amb aquesta pressió va impedir consolidar l’únic espai institucional estable, progressista i no unilateralista que hi havia al país i que tenia per objectiu preservar Barcelona de la inestabilitat de la política catalana. 

Sorprenentment, Ada Colau, més tendent a la política de gesticulació que a la de la transformació, va cedir a la pressió independentista trencant el govern municipal i obrint una etapa d’inestabilitat, justament quan la ciutadania ens reclamava el contrari. Cal recordar que ERC ha estat la responsable del trencament de més de 15 acords municipals arreu de Catalunya en una campanya d’estigmatització als alcaldes i regidors socialistes. 

El Dragon Khan polític

Certament els resultats han estat molt diferents quan les esquerres han treballat juntes. Si bé l’aparell de propaganda convergent va tractar d’assimilar els governs de Pasqual Maragall i José Montilla al desordre, res ha estat comparable al Dragon Khan que han protagonitzat Artur Mas, Carles Puigdemont i els seus socis de la CUP.

Durant aquell període es varen transformar més de 140 pobles i ciutats beneficiats per la llei de barris, es va multiplicar el nombre de mestres, metges i mossos d’esquadra, i es va fer un salt espectacular en infraestructures bàsiques i drets col·lectius. També es va reforçar l’autogovern amb un nou Estatut i un pacte de finançament que suposava un notable increment dels ingressos de la Generalitat. Dues reformes pactades amb el Govern d’Espanya, com correspon a un Estat que pot avançar per la via federal i que varen suposar avenços més tangibles que l’intent d’imposar un trencament unilateral i una república imaginaria.  

Quan les esquerres han treballat juntes han aconseguit fer avançar el país. Però per fer-ho possible cal retornar al consens dels dos terços que reconeix l’Estatut per modificar la nostra norma de convivència, el compliment de la legalitat i no abonar el camí de la divisió ni el trencament dins la societat catalana. ERC va votar contra l’Estatut, però aquest vot no els legitima per saltar-se la legalitat.

L'eix social, en el centre del debat

Fora bo saber si les paraules de Tardà auguren un canvi de rumb que necessita Catalunya, en el seu conjunt, i necessitem a Barcelona, en particular. Retornar l’eix social al centre del debat públic i fer-ho ampliant majories és urgent perquè tenim assignatures pendents. Cal donar resposta efectiva al preu de l’habitatge, reforçar uns serveis públics malmesos durant les retallades del sexenni nacionalista, la protecció del medi ambient i lluitar contra la precarietat impulsant polítiques de creixement i ocupació de qualitat. 

Notícies relacionades

Tardà (ERC) advoca per establir ponts d'entesa amb el PSC i els comuns

Twitter era una cerveseria de Múnic

En aquest camí els socialistes catalans treballarem al costat de tots aquells que vulguin fer un país més pròsper i just, i sobretot d’aquells que vulguin evitar que Catalunya esdevingui un país dividit, amb blocs enfrontats políticament i emotivament. 

Els socialistes, a la vegada, treballarem per un projecte de reforma federal d’Espanya, un projecte més viable i engrescador que ens permeti construir  una Catalunya millor en una Espanya diferent. Per aquest retorn a l’esquerra, els socialistes tindrem la mà oberta.