Fartes

Fartes d’haver-se d’explicar massa vegades. Fartes de respondre a l’estereotip femení. Fartes de talons, de depilacions i de bosses. Fartes d’haver sempre que donar la talla. Sobretot si és la 38. Fartes de no poder decidir sobre el seu cos. Fartes de brometes sense gràcia. Fartes de les nostres rialletes quan rebem un missatge parlant de ties en aquell grup de WhatsApp amb els amics. Fartes de veure com només elles protesten quan una reunió de treball comença a les set de la tarda. Fartes d’escoltar converses privades de polítics parlant de nomenar conselleres pel volum de les seves mamelles. Fartes de saber que molts no passaríem la prova del cotó si sortissin a la llum les nostres converses privades. Fartes de la nostra hipocresia. Fartes dels que pugen ara al carro guanyador del feminisme (sempre que no es qüestioni el capitalisme).

Fartes que els diguin «nena» o «xata». Fartes que davant un escot no els aguantem la mirada als ulls. Fartes de travessar la pista de la discoteca per anar al bany i que es converteixi en un viacrucis de bavosos. Fartes que les invitin a una copa i això sigui sinònim d’acceptar alguna cosa més. Fartes de repetir que quan diuen no és no.

Fartes que fem programes de televisió sobre feminisme i ens quedem en la superfície. Fartes de sentir «és que no us agrada res». Fartes de la frase el feminisme és com el masclisme. Fartes que no s’entengui que hi ha molts tipus de feminisme. Fartes  que en una taula de debat gairebé sempre siguin més ells que elles. Fartes de l’excusa «és que costa molt trobar dones». Fartes que els consells de ministres siguin sobretot de ministres homes. Fartes que els nostres líders polítics siguin sobretot líders. Fartes de ser majoria de dones estudiants i minoria de dones catedràtiques. Fartes de tanta testosterona en els centres de comandament.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fartes que les matin i que només sigui una xifra. Fartes que les peguin i mirem cap a un altre costat. Fartes que les enganyin, les esclavitzin i les prostitueixin, i mirem cap a un altre costat. Fartes de cuidar els familiars malalts o grans. Fartes que aquesta feina es normalitzi i no sigui considerada treball. Fartes de tantes renúncies per ser mare. Fartes de la pregunta «i tu, ¿no seràs mare?». Fartes de recollir. Fartes d’haver de tenir la casa neta perquè venen els sogres. Fartes d’anar a reunions de pares del col·le on només hi ha mares. Fartes de sentir-se culpables si no fan tot això. Fartes que se sobrevalori quan ho fem nosaltres.

Fartes que els pregunti de què estan fartes per poder escriure aquest article. Fartes d’articles com aquest. Fartes que després de setmanes com aquesta, després d’haver aconseguit una mobilització històrica, immediatament se’ls pregunti: «bé, sí, d’acord… ¿però i ara què?». Fartes d’estar-ne fartes.