Les altres censures

La retirada de l'obra de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira ARCO; el segrest del llibre 'Fariña’, de Nacho Carretero, o les condemnes a la presó dels rapers Valtonyc i Pablo Hasel han propiciat el necessari debat sobre l'estat de salut de la llibertat d'expressió a Espanya. A causa del seu impacte mediàtic –i personal, com testifiquen les penes a Valtonyc i Hasel–, la discussió s'ha centrat en la censura d'obres publicades i en els severs càstigs que això pot comportar.

Per a un diagnòstic complet, hauríem de concebre els atacs a la llibertat d'expressió com a accions perpetrades fins i tot abans de difondre una obra, mitjançant instruments de diversa índole que busquen protegir l'ordre establert. L'objectiu és disciplinar, amb més o menys violència, la veu o el cos discordant i advertir els seus semblants. A l'associar-se amb dinàmiques de poder establertes en la societat, el gènere, la raça, la classe social o el sentiment nacional determinen la capacitat de resistència a la censura. El suport als Goya d'aquest any a Hasel o Valtonyc va ser nul, com contundents van ser el 2003 les esbroncades a Fermín Muguruza per criticar el tancament d''Egunkaria’ als Premis de la Música.

En altres casos, aquestes categories són motiu d'accions opressives específiques. Un estudi encarregat pel diari ‘The Guardian’ va descobrir que dels deu articulistes que més comentaris insultants van rebre, vuit eren dones i els dos restants eren homes negres. Ser homosexual, jueva o musulmana era també rellevant. Els deu articulistes que van rebre menys comentaris abusius van ser homes. A nivell d'ambient laboral, l'assetjament sexual és un dels factors que causa l'expulsió de dones de l'art, els mitjans o l'acadèmia.

Polèmiques a les xarxes socials

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les xarxes socials són escenari de periòdiques polèmiques sexistes, racistes o antisemites que poden generar a les persones afectades inseguretat a l'expressar-se, afegida a la causada per mesures com la 'llei mordassa'. Com explica el periodista Moha Gerehou, internet és dels pocs espais on les persones amb identitats subalternes poden parlar de tu a tu amb els que han monopolitzat els mitjans generadors de debat i art en l'àmbit públic i formal.

Segons les estadístiques, els homes estan sobrerepresentats en galeries d'art, en els càrrecs més alts de l'acadèmia, als festivals de música o als espais d'opinió dels mitjans. Així doncs, hi ha persones que tenen més oportunitats per expressar-se en determinats àmbits que altres. També més facilitats. Les periodistes solen treballar en condicions més precàries que els seus companys i ho tenen més difícil per dirigir els mitjans. En el cine, les persones trans o amb una discapacitat no només tenen més dificultats per obtenir papers, sinó que persones que no pertanyen a aquests col·lectius solen interpretar-los. Situacions com aquestes resten poder per resistir-se a la censura, a més d'augmentar el risc d'autocensura.