Mirant al futur en el treball humanitari

La publicació del cas d’abús de poder i explotació sexual per part d’alguns treballadors d’Oxfam Gran Bretanya a Haití el 2011 ha aixecat amb força el repte del comportament masclista en oenagés i agències de l’ONU, especialment en les crisis humanitàries, on la vulnerabilitat de les persones amb qui treballem és més gran.

L’actuació de les grans organitzacions davant del caos i l’abús sexual era fràgil en aquells anys. El temps ha passat i els protocols han millorat. Els que conec millor, els d’Oxfam Intermón, no poden evitar que un cas individual es produeixi. Però són implacables quan es donen. Les persones voluntàries o contractades per l’organització, més de 3.000, vam firmar un codi de conducta. Hi ha una forma segura de denunciar comportaments inadequats. Totes les denúncies s’acullen, valoren i responen; s’investiguen i, si és el cas, se sancionen. I quan constitueixen delicte, es deriven a la justícia. Des d’ara també informarem sobre els casos sancionats fins allà on la legislació ens permeti. Una decisió pionera a Espanya.

La nostra experiència i l’ampli debat d’aquestes setmanes ens mostren que encara podem millorar més. A les organitzacions, reforçant els processos de selecció, garantint referències segures, difonent els protocols i acompanyant millor les víctimes.

Canvi dins de les organitzacions 

Hem d’abordar el repte de forma sectorial, oberts a una exigència més gran per part de les administracions públiques i buscant el seu protagonisme imprescindible, per llei, perquè puguem intercanviar informació de persones sancionades per aquests fets. Amb tot, el canvi més significatiu s’ha de produir dins de les organitzacions. Els drets de les dones estan al centre dels nostres valors i hem de garantir que les dones que treballen amb nosaltres, però també les que recolzem, estan en un entorn segur.

Hem de trencar amb el mite del cooperant d’armilla multibutxaca, gairebé sempre home, que només per la seva imatge ja reflecteix poder. Necessitem més dones a les missions humanitàries i en llocs de direcció, i més acompanyament als que es deixen la pell per salvar vides als llocs més difícils del món.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El que no podem fer és abandonar el treball que fem, en el nostre cas, recolzant més de 19 milions de persones en 90 països. Ni nosaltres ni altres oenagés que, juntament amb organitzacions locals, treballem en guerres i catàstrofes, al costat de les persones vulnerables amb fam i set, que s’enfronten al desert i al mar, que veuen la seva terra devastada pel conflicte i el canvi climàtic. A nosaltres, i a milions de persones, aquest treball ens importa, i molt. Tant com per dedicar-hi la nostra vida.

Seguirem en aquest propòsit de construir un futur sense pobresa, comptant amb el suport dels que sempre han confiat en nosaltres i recuperant el dels que dubten, enfrontant amb més contundència encara l’assetjament i l’abús sexual a les nostres organitzacions.