Licitació electoral amb les víctimes de crims

El ple del Congrés va rebutjar aquest dijous l’enduriment de la presó permanent revisable, una mesura aprovada el 2015 durant la majoria absoluta del PP, i podrà prosseguir així el tràmit per a la seva derogació. El rebuig estava previst perquè els partits no havien variat les seves posicions malgrat successos que han commocionat el país, com el del crim del nen Gabriel Cruz, però el ple es va convertir en un espectacle crispat i lamentable, ple de detalls escabrosos, de demagògia i d’utilització del dolor de les víctimes, amb apel·lacions fins i tot a la tribuna de convidats, on seien familiars dels casos dels assassinats més mediàtics.

Malgrat les afirmacions sobre la protecció de les víctimes i la necessitat de fer justícia castigant amb més duresa els delinqüents, el cert és que aquesta subhasta a l’alça de la presó permanent revisable obeeix  a la competició electoral que enfronta els partits de centredreta. Ciutadans –que va firmar en el seu fallit pacte d’investidura amb el PSOE el 2016 la derogació de la mesura– ha canviat d’opinió buscant el vot més dretà i ha facilitat un debat que els socialistes i el PP havien pactat ajornar fins que el Tribunal Constitucional es pronunciï.

Cs va proposar, mentrestant, endurir el tercer grau penitenciari i el PP va contraatacar amb l’ampliació de delictes afectats i es va servir de les víctimes com ja va fer amb els assassinats per ETA. Tots dos partits van llançar els familiars contra el PSOE, que, per la seva part, no va saber explicar amb arguments jurídics el fet que, com defensen molts experts, la presó permanent és innecessària a Espanya.

És cert que la presó permanent revisable està present en la majoria dels països europeus. Però el PP i Cs obliden que a Espanya els presos poden complir condemnes efectives de 30 o 40 anys i que el Codi Penal espanyol és un dels més durs d’Europa amb un índex de criminalitat que és el tercer més baix. A Espanya, a més a més, els terminis de revisió són molt llargs, un mínim de 25 anys, mentre que a Alemanya, per exemple, la condemna es revisa als 15 anys. La derogació de la mesura, una iniciativa del PNB, és una decisió raonable, que no ha de suscitar cap mena d’escàndol, i encara menys aprofitar successos dramàtics per legislar a cop d’emocions.