El valor de l'entrevista

Havien passat tres anys i un mes de la seva última compareixença a televisió al Camp Nou. Va saltar la notícia després d’arribar als 100 gols en la màxima competició europea de clubs i classificar-se amb el Barça per als quarts de final, en una actuació magistral més.

Leo va decidir que els «putos periodistes» (batejats així al vestidor al classificar-se l’Argentina per al Mundial de Rússia) mereixien escoltar-lo. Però l’entrevista no la va fer el periodista que BEIN tenia a peu de camp sinó un de UEFA.com. Per entendre’ns, Rosety va voler entrevistar Leo, però l’elegida per preguntar va ser l’organització.

La primera «pregunta» de Graham Hunter, que va tenir l’honor d’entrevistar-lo, en un anglocastellà per moments inintel·ligible, va sonar a homenatge: «Leo, com un testimoni em sento privilegiat, era aquí en el teu primer gol davant Olympiacos i avui també soc aquí amb el teu gol 100. Sé que guanyes per a l’equip, però 100 gols és molt significatiu?»

La resposta de Leo va deixar el titular de la nit, a falta d’altres. «Una alegria molt bonica arribar als 100 gols en una competició tan gran». Per a la segona pregunta el periodista va posar el focus en l’equip. «Orgullós del teu equip, de la manera de manejar un rival tan gran», va afirmar en to d’interrogació. «Feliç de com ha anat tot, era un partit molt dur, tenen molt bons jugadors per marcar la diferència, que no ens hagin fet gols diu molt del treball d’equip, hem estat molt forts», va respondre Messi.

Encara quedava més sabó per a l’última: «De tant en tant la noblesa, l’esperit està per sobre de tot. Al final Conte t’ha buscat i ha dit que ets un superjugador», com si Messi no hagués escoltat l’elogi de Conte, que l’entrenador italià li va deixar anar a cau d’orella a la banda així que es va acabar el partit, davant les càmeres. Però Leo es va mostrar «agraït» per aquestes paraules i va reiterar el seu estat «feliç una altra vegada per com ha acabat la nit passant a quarts».

El que se li va negar a Ricardo Rosety ho va poder fer el seu company Aitor Lagunas a la revista Panenka. Una entrevista a André Gomes en què el futbolista del Barcelona s’obre en canal. Només el titular amb què l’editor de la revista anuncia el contingut ja promet: «Pensar em fa mal». El portuguès parla de la seva ferida, del calvari psicològic que està vivint, reconeix que per moments viu un infern durant els partits i que ha arribat a no voler sortir de casa per vergonya.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una entrevista el valor de la qual s’explica clarament en el minut 61 del Barça-Chelsea, quan André entra substituint Busquets i escolta una eixordadora ovació de la grada del Camp Nou. Una entrevista que canvia xiulets per aplaudiments, que visibilitza un problema que pateixen més esportistes d’elit del que ens podem imaginar, un tabú que Gomes va voler explicar, en una decisió que Valverde va qualificar de valenta.

¿Quan entendran els clubs que no han de sobreprotegir les estrelles, sinó humanitzar-les? ¿Qui creurà que Messi necessita més homenatges que el que ell mateix brinda amb la pilota cada nit? Periodistes, no putos.