La segona ciutat de Catalunya
L'Hospitalet, el centre de la Gran Barcelona
La transformació urbanística dels últims 30 anys ha contribuït a canviar no solament la cara sinó també l'estructura econòmica i social de la ciutat
L’Hospitalet és la ciutat més densa i compacta d'Europa. Una ciutat sense perifèria, que no té espai lliure perimetral. El nucli urbà està encaixat entre Barcelona, Esplugues, Cornellà, el Prat i la Zona Franca i, en conseqüència, és central respecte al port i l'aeroport, amb unes condicions d'accessibilitat excepcionals: tres línies de metro amb 19 estacions, Ferrocarrils Catalans i dues línies de Renfe. Si una ciutat sostenible és la que no malbarata recursos, la que es pot recórrer en transport públic i la que organitza l'edificació de forma concentrada, sens dubte, l'Hospitalet se situa molt amunt en el rànquing.
La superació del tall ferroviari que segmenta la ciutat en dues serà un detonant, perquè significa enllaçar una ciutat dividida. Una obra pendent des de fa dècades, reclamada amb tenacitat i valentia per l'alcaldessa Núria Marín i el seu equip, que ara desencalla i que contribuirà a un menor embús en els túnels cap a Sants. Aixecar la barrera permetrà desfer una frontera i tot el que això significa: crear una nova avinguda, un espai públic atractiu, que enllaci no sols Bellvitge i el Gornal sinó també el barri de Sant Josep amb Santa Eulàlia i que acceleri la transformació del centre industrial amb nous carrers intermedis, per a serveis i usos mixtos. Un sector central, amb molt bona comunicació amb el centre de Barcelona, on estan començant a conviure noves empreses, espais culturals i vivendes, que aprofiten la singularitat i les mesures de l'arquitectura industrial.
La gran avinguda vertical
La transformació urbanística dels últims 30 anys ha contribuït a canviar no solament la cara sinó també l'estructura econòmica i social de la ciutat: primer es van construir equipaments i espais verds que van contribuir a construir una ciutat més cohesionada, es van pacificar els carrers del centre, que avui té un caràcter i interès que no tenia fa 30 anys quan l'ajuntament estava a peu de carretera. Des del punt de vista de l'estructura general la rambla de Marina i el seu enllaç amb la rambla de Just Oliveres construeixen la gran avinguda vertical que vincula el centre amb un dels barris de blocs més grans de Catalunya. Que Bellvitge sigui actualment un barri viu i integrat en el teixit de la ciutat és un cas únic a Europa, on els polígons construïts a partir dels anys 60 amb vivenda social són sovint enclavaments d'exclusió i marginalitat.
Però des del punt de vista de la millora de les condicions econòmiques i socials és rellevant la transformació de la Gran Via. Una via ràpida, que avui és una avinguda permeable, construïda a partir de peces de bona arquitectura des de la plaça Cerdà. Primer la Ciutat de la Justícia, que continua amb centres comercials i de serveis fins a la plaça Europa: el centre de nova activitat terciària i de serveis més gran de Catalunya, on s'hi arriba amb metro. Una operació que podria ser una nova barrera i que en canvi ha donat la volta al barri de Santa Eulàlia que utilitza la Gran Via com un passeig amb semàfors, civilitzat.
El canvi de la Gran Via és rellevant des del punt de vista de la millora de les condicions econòmiques i socials
La Gran Via continuarà cap al Llobregat, com a 'carrer gran' del gran 'pool' sanitari i universitari que combina antics hospitals i centres de producció i distribució farmacèutica amb nous serveis. Imaginem una solució encara més radical amb més passos de vianants i apostant pel transport públic. L’Hospitalet hospitalari no s'atura.
Molts temes pendents
Notícies relacionadesLa segona ciutat de Catalunya té molts temes pendents: millorar la urbanització i donar continuïtat a una xarxa de carrers complexa al Samontà, impulsar la transformació del centre industrial en un barri mixt modern, resoldre situacions en barris amb risc d'exclusió com el de la Florida, insistir en l'oportunitat de millora de la seva vèrtebra central, com presentava l'exposició 'arrer dels mil noms al centre cultural Santa Eulàlia el 2017. Imaginar solucions al trencament topogràfic que limita el barri de Marina del Samontà per on circula el ferrocarril de Vilanova i el canal de la Infanta és un altre dels grans temes d'aquesta ciutat que no para. I també buscar els enllaços cap al riu Llobregat desenredant els nusos de la Gran Via i cap a Collserola, articulant els carrers que eren rierols d'escorrentia.
La transformació de l’Hospitalet afecta directament la Gran Barcelona perquè és el seu centre topològic i geomètric. Convé no oblidar que l’Hospitalet se situa al centre de masses de la metròpolis. Això explica l'energia i optimisme d'aquesta gran ciutat.
