Doble error del Congrés
Els debats sobre les pensions i la presó permanent revisable han resultat vergonyosos
undefined42506322 madrid 14 03 2018 pleno del congreso de los diputados tema 180315075121 /
Sovint ens queixem que les institucions polítiques –parlaments, governs– no recullen amb prou agilitat les preocupacions de la societat. Aquesta setmana hem contemplat dos exemples d’una cosa encara molt pitjor: que se’n facin ressò de la pitjor manera imaginable.
El debat sobre les pensions no hauria pogut ser més descoratjador, ni un gram d’estratègia de país a mitjà termini, només tàctica a curtíssim. El Govern, vinculant la millora de les prestacions a l’aprovació dels Pressupostos, o sigui, traient-se les puces de sobre per si es veu condemnat a un avançament electoral. Els membres de l’oposició, entre els quals hi havia els que van possibilitar la investidura de Rajoy, proposant més despesa sense explicar d’on procedirien els ingressos. I Europa callada a l’espera de Merkel.
Encara més desagradable va resultar el segon gran debat de la setmana: el de la presó permanent revisable. En aquesta ocasió vam tenir el PP guanyant el campionat anual de populisme amb l’exhibició dels familiars de diverses víctimes a la tribuna del Congrés dels Diputats i llançant les masses contra els impulsors de la reforma al més pur estil de Ponç Pilat.
Vam veure els populars exercint d’aprenents de la nova política i Ciutadans estrenant-se en les males arts del bipartidisme que diu voler superar quan en realitat pretén simplement substituir-lo, desdint-se. I tan amples. El pitjor és que els impulsors de la derogació tenen sobre si mateixos una tremenda espasa de Dàmocles en els temps que corren: una previsible sentència del Tribunal Constitucional declarant que aquest precepte penal, en vigor des del 2015, pogués resultar inconstitucional perquè la Carta Magna defineix la presó a Espanya com una pena orientada a la reinserció i no al càstig.
¿Què farà llavors el PP? ¿Portarà les masses davant el PP al més pur estil Artur Mas? ¿O s’atrevirà per fi a obrir el meló de la reforma? El més curiós de tot és que, vist amb la perspectiva del temps, les masses del 78 eren més civilitzades que les del 2018. El progrés no sempre va en la direcció que assenyalen els progressistes.
t@albertsaezc
