La revalorització de les pensions a la UE: l'escàndol espanyol

Tots els països de la UE tenen establerts mecanismes de revalorització de les pensions que garanteixen, almenys, el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes. Amb l’única excepció d’Irlanda, que no té un criteri definit, la resta d’estats membres s’agrupen en tres col·lectius.

Els més prudents en la també denominada indexació de pensions són els que vinculen l’evolució de les seves quanties als preus: França, Itàlia, Àustria, Hongria i Eslovàquia, juntament amb altres que reforcen la pujada anual amb algun indicador addicional com el PIB o similar (Portugal, Bèlgica i Grècia). Els més generosos revaloritzen les seves pensions d’acord amb l’increment dels salaris, cosa que, segons l’OCDE, permet als pensionistes guanyar poder adquisitiu; és el cas de Dinamarca, els Països Baixos, el Regne Unit, Malta i Lituània, al costat d’altres com Suècia i Alemanya en què la referència salarial es combina amb altres criteris que modulen, a la baixa, la intensitat de la pujada. Entre aquests dos grups se situen els altres països en què el criteri de revalorització de les pensions és una combinació dels dos anteriors, preus i salaris (Finlàndia, Estònia i República Txeca, entre altres).

Davant d’aquest panorama, la fórmula d’indexació unilateralment aprovada pel PP el 2013 (en contra de la Recomanació segona del Pacte de Toledo) és una anomalia. No només perquè desnaturalitza la revalorització utilitzant-la com un mecanisme d’ajust pressupostari desvinculat de l’evolució dels preus; sinó perquè condemna els pensionistes espanyols a una accelerada pèrdua de poder adquisitiu i, per tant, a l’empobriment. Avui sabem pel Banc d’Espanya, FEDEA o AIREF que, durant un llarg període de temps, les pensions pujaran un pírric 0,25% cada any enfront de l’evolució de la inflació que s’ha de situar, de mitjana, en el 2%. Per tant, gràcies a l’índex de revalorització vigent, els 930 euros mensuals de pensió mitjana avui equivaldran només a 754 euros d’aquí a penes 10 anys, 34 euros menys que l’actual pensió mínima de jubilació amb cònjuge a càrrec.

Sostenibilitat financera

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta drecera cap a la sostenibilitat financera del sistema s’articula mitjançant una dràstica retallada de la quantia de les pensions. Amb això sacrifica altres dimensions de la sostenibilitat que són igualment imprescindibles: la social, perquè genera un risc d’insuficiència i pobresa; la jurídica, perquè una regulació així té difícil encaix en el nostre marc constitucional; i la política, perquè el cost electoral de l’empobriment de nou milions de pensionistes en un context de creixement econòmic és insuportable per a qualsevol govern.

Torno al començament. No són únicament Bèlgica i Hongria, com deia Rajoy dimecres passat: el poder adquisitiu es garanteix en tots els països europeus. Espanya ha de deixar de ser l’excepció.