¿Tornen els indignats?

Sota una societat sacsejada per la crisi que sembla encaixar les retallades i les injustícies sense rebel·lia, se sent un despertar ciutadà, una ebullició que augura canvis polítics; veurem si de calat o cosmètics. També enfrontem perills. El principal és el creixement del discurs xenòfob.

L’afartament és evident en les dones, cansades d’un masclisme estructural (i antidemocràtic) que les relega a un paper subaltern pel que fa a oportunitats, drets i salaris. No és només el 8-M, espectacular a Espanya, ho és el moviment #MeToo contra l’abús sexual que ha posat Hollywood de cap per avall i amenaça les grans empreses. El dret de cuixa ha acabat en qualsevol de les seves disfresses.

Als EUA es percep un altre moviment, el dels escolars de Parkland que han assumit el lideratge de la lluita contra el negoci de la venda d’armes de foc als EUA. Són alumnes de l’escola Stoneman Douglas, que el 14 de febrer va patir un tiroteig que va costar la vida a 17 dels seus companys.

Aquesta setmana, al complir-se un mes, desenes de milers d'estudiants nord-americans van abandonar les seves aules com a protesta. Altres van dipositar 7.000 parells de sabates davant el Congrés, on en teoria resideix la sobirania popular, en memòria dels nens morts per armes de foc des del 2012. No demanen la lluna, només que s’imposin alguns límits, com ara prohibir la venda de fusells d’assalt.

Dissabte que ve hi haurà una gran manifestació a Washington. S’hi espera la participació de més de mig milió de joves que han declarat la guerra a l’Associació Nacional del Rifle (NRA), el lobby dels fabricants. Ha passat un mes i la poderosa NRA ha aconseguit aturar el primer cop, quan Donald Trump va dir que estava a favor de certes restriccions i d’elevar l’edat mínima de compra a 21 anys.

A Florida, un dels estats més laxos, la pressió estudiantil ha forçat el governador Rick Scott a endurir l’accés a les armes de foc, mesures que la NRA ha contestat de seguida als tribunals. La força de la NRA resideix en la seva capacitat econòmica: és donant de molts congressistes. Aquest moviment contra les armes creix cada dia, però encara és aviat per saber si es mantindrà en el temps. D’alguna manera estan emparentats amb el d’Ocupem Wall Street.

Aquest any es renoven els 435 escons de la Cambra de Representants, en la qual els republicans tenen una majoria de 24, i un terç del Senat. Es tracta d’un referèndum sobre la presidència de Trump, de com podrà governar en la segona part del seu mandat. També renoven 22 governadories, entre elles la de Florida, d’aquí venen les presses de Scott a semblar sensible a les demandes ciutadanes. Si es tracta d’una postura electoral per salvar la pell es veurà al desembre.

Nous votants

Dos milions d’estudiants que eren menors d’edat el 2017 accediran aquest any al dret de vot. En la seva mobilització nacional hi ha una campanya de conscienciació perquè els joves es registrin com a votants, que és un requisit obligatori per anar a les urnes. L’abstenció és crònica als EUA.

El que ha passat en l’elecció especial del districte 18 de Filadèlfia, situat al sud-oest de Pennsilvània, és una sorpresa, independentment del resultat final, ja que el republicà Rick Saccone no accepta la seva derrota (per 641 vots a falta del còmput dels enviats per correu). Trump hi va guanyar el 2016 amb un marge del 20%. Guanyi o no el demòcrata Conor Lamb, això ja és un revés per als republicans i una advertència del que pot passar al novembre.

Notícies relacionades

Centenars de milers de persones s'urten al carrer per defensar les pensions

Manifestacions de pensionistes a Madrid, Barcelona, Bilbao... | Últimes notícies

Es detecta entusiasme en algunes primàries demòcrates. Són les que elegiran els candidats que disputaran els escons i les governadories. Hi ha alguns candidats emergents, situats més a l’esquerra (en els paràmetres dels EUA), que amenacen l’estatus d’alguns dinosaures del partit. És alguna cosa més que una revolució generacional perquè és la mateixa que va impulsar el 2016 Bernie Sanders. Un exemple és el cas de la senadora demòcrata Dianne Feinstein. Després de quatre reeleccions pot perdre la nominació del seu partit en favor de Kevin de León, fill de pares guatemalencs i defensor del control d’armes.

Són els assumptes que preocupen al carrer, els que estan impulsant  una altra mena de polítics. Els joves que es manifestaran són els nous votants. Són conscients que necessiten un canvi. Alguns seran demà els nous dirigents. Alguna cosa està passant als EUA, i a Espanya, on milers de pensionistes han ocupat els carrers. Si fos M. Rajoy hi aniria amb compte; són els joves del 68 que van creure que sota les llambordes hi havia sorra de platja.