La confiscació de l''Open Arms' a Sicília

La llavor sembrada per les forces d'extrema dreta i populistes italianes molt abans de guanyar les eleccions celebrades recentment ja està donant els seus fruits. La confiscació preventiva de l'embarcació de l'oenagé Proactiva Open ArmsProactiva Open Arms, retinguda en un port sicilià després de la seva última operació amb què va posar fora de perill més de 200 nàufrags, ho demostra. Se l'acusa d'afavorir la immigració clandestina i d'associació criminal.

Polítics incendiaris com Matteo Salvini, líder de la Lliga (abans Lliga Nord), havien acusat les oenagés que treballen en el salvament de refugiats en el que ja es pot qualificar de mare mortum de connivència amb els traficants. I el remei que proposava anava fins i tot més enllà del segrest de les seves embarcacions, en demanava l’enfonsament. Associava així amb mala fe les organitzacions de rescat amb la delinqüència. On abans operaven nou oenagés dedicades al salvament, ara, després de la confiscació de l’Open Arms, només en quedarà una.

Ningú vol recordar que el Dret del Mar imposa l’obligació a tot capità d’embarcació de prestar auxili. Tampoc ningú vol mirar de cara tot el que està passant a les costes i fronteres de la Unió Europea i buscar solucions que almenys siguin humanament dignes i beneficioses per a tothom. En canvi, els polítics europeus, amb la mirada posada només en els beneficis electorals a curt termini, prefereixen que tercers països els treguin les castanyes del foc. Després que els països membres incomplissin les ridícules quotes d’admissió de refugiats que havien acordat, fa dos anys la Unió Europea va dipositar en Turquia l’acollida a canvi d’una substanciosa quantitat de diners. Ara, en el súmmum del cinisme, quan s’ha de renovar els pagaments a Ankara, hi ha països que els frenen amb l’excusa de la deriva autoritària d’aquell país com si això fos una novetat.

Després hi ha el pacte amb Líbia, un país enfonsat i devastat per una guerra, sense una mínima estructura administrativa, on senyoregen els delinqüents i traficants d’homes. La UE ha donat material i formació als seus guardacostes per retenir els que intenten travessar el Mediterrani, només que aquests mateixos guardacostes actuen en connivència amb els traficants, violant els drets humans. Així, Europa no va enlloc més que al seu enfonsament moral, polític i també econòmic.