¿Hi ha dos independentismes?

Qualsevol acord entre partits polítics és una tasca complexa, llarga i plena de situacions tenses, d’estira-i-arronses entre els implicats. No està sent diferent per a ERC i JxCat, sobretot en una situació complicada com l’actual, amb els líders de les formacions o bé a la presó o bé fora del país.

Tanmateix, JxCat i ERC, malgrat les seves diferències, estan condemnats a entendre’s. Els resultats del 21D no van deixar marge per a una altra majoria que no sigui l’independentista. I malgrat això, els primers compassos de la legislatura han evidenciat les tensions entre ambdues formacions. JxCat és un grup de persones congregades per un sol objectiu: la restitució de Carles Puigdemont i el seu govern. Amb aquest sol punt al programa van aconseguir ser la força més votada dins del bloc independentista. ERC, tot i compartir en teoria la proposta restauracionista, s’ha mostrat clarament partidària d’una investidura «efectiva», és a dir, dins dels límits de la legalitat actual.

Hi ha, doncs, clares diferències estratègiques entre els partits independentistes. Però també semblen existir divergències de fons. Les dades de l’enquesta del CEO mostren que existeixen dos independentismes a Catalunya, dos universos que comparteixen l’objectiu final de la independència, però que són molt diferents en multitud de factors. Possiblement aquests dos mons ja existien abans, però no havien trobat dos partits que fossin capaços de representar-los tan perfectament com ERC i JxCat.

L’independentisme que s’aixopluga sota el paraigua d’ERC és clarament mestís, amb una important contribució de castellanoparlants i bilingües, i persones amb orígens familiars de fora de Catalunya. És un grup més urbà, més jove i que se situa més a l’esquerra que el conjunt del vot a JxCat. Aquest és un bloc que es defineix pels seus orígens gairebé exclusivament catalans, tant els personals (lloc de naixement) com els familiars (lloc de naixement dels pares). Pràcticament tots són catalanoparlants i destaquen per ser més vells, més «rurals» i també clarament més conservadors.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’independentisme que dóna suport a ERC, jove, mestís i urbà, sembla agrupar tant independentistes de tota la vida com persones que han trobat en la independència la solució a la fallida del sistema polític espanyol. El retrat robot del votant de JxCat, en canvi, és el d’un independentisme identitari, basat en les arrels, l’origen i la preservació de les tradicions.

Són dos mons que coincideixen en el fet de voler la independència i en poca cosa més. Cal preguntar-se si aquesta diferència tan marcada entre un electorat i l’altre permetrà definir un programa polític coherent per als anys vinents en tot allò que no tingui a veure amb la reclamació independentista, com ara les polítiques socials, la legislació laboral o la política fiscal. Sembla difícil poder acontentar alhora dos electorats tan diferents. Aquest és una part del problema entre JxCat i ERC per acordar la investidura. Ja no diguem un programa de govern.