Intangibles
Sense innovació social no hi ha benestar
Els canvis demogràfics i culturals (l’esperança de vida s’allarga i la gent gran desitja viure la vellesa d’una altra manera), econòmics (el futur de les pensions està en l’aire) i tecnològics (cada vegada disposem d’eines més potents de suport i cura de les persones), ens obliguen a replantejar els sistemes d’atenció a les persones dependents i als col·lectius més vulnerables de la societat.
En realitat, i en sintonia amb les grans tendències a nivell europeu i global, ens trobem en plena transició d’un sistema d’atenció tradicional i institucionalitzada (basada en centres residencials, serveis rígids i impersonals, etcètera) cap a un nou model d’atenció comunitària centrada en la persona. És a dir, un nou paradigma que sigui capaç de respectar i promoure els drets i llibertats dels beneficiaris (intimitat, personalització, autonomia, participació, etcètera). Precisament amb aquesta finalitat la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha promogut l’Estratègia COM3.
En aquest sentit, és evident que cal atrevir-se a pensar i actuar out of the box, fins i tot trencant motllos, si és necessari. Una jornada recent organitzada per Ship2B al Palau Macaya ha servit per reflexionar sobre aquesta qüestió, posant el focus en la necessitat de desenvolupar un ecosistema d’innovació centrat en els sectors social i sanitari. Es tracta d’impulsar una sòlida xarxa entre els principals actors públics i privats, projectes start-up, inversors, universitats i centres de R+D, et-cètera amb l’objectiu de promou-re la col·laboració i l’emprenedoria social.
Oriol Alcoba va subratllar que per poder parlar d’un autèntic ecosistema innovador és imprescindible aconseguir un elevat nivell de densitat, diversitat i connectivitat entre els participants. Mentre Manel Balcells va advertir sobre la necessitat de reforçar els mecanismes de transferència entre els sectors social i sanitari, i va suggerir que un dels grans beneficiaris podria ser el col·lectiu de persones que pateixen soledat no desitjada.
Els grans esdeveniments com el Mobile World Congress, recentment finalitzat, s’han convertit també en importants catalitzadors d’aquest procés, ja que disposen d’un enorme potencial de coneixement i recursos per impulsar iniciatives com l’M4Social, la finalitat del qual precisament és connectar l’acció social i el món tecnològic. Es tracta d’accelerar la transformació digital en tots els processos d’atenció a les persones, contribuint a l’apoderament de la ciutadania i les entitats socials.
En suma, com que les coses no passen soles, és necessari dissenyar i impulsar una estratègia global per desenvolupar un ecosistema d’innovació social (sociosanitària, en aquest cas) capaç de donar resposta als grans desafiaments socials i demogràfics. Només així, promovent sistemàticament la innovació i l’emprenedoria social, serà possible preservar i incrementar el benestar de la ciutadania i, especialment, dels col·lectius més vulnerables.
