Una guerra ideològica

El focus de l'escàndol al voltant de Cambridge Analytica s’ha centrat, amb bons motius, en Facebook, i és que precisament es tracta de la fuga massiva de dades de 50 milions d’usuaris de la xarxa social per ser utilitzades en una campanya electoral –la dels Estats Units el 2016– en què va acabar imposant-se un candidat tan inversemblant com Donald Trump. La utilització de les dades és una explicació (una més) del colossal desastre. Però més enllà de Facebook, la seva cotització en borsa, les explicacions que haurà de donar Mark Zuckerberg i, en general, com s’estan fent de nocives les xarxes socials, convé no perdre de vista els altres dos noms implicats en l’escàndol. Un és Steve Bannon, vicepresident i secretari de Cambridge Analytica des del juny del 2014 fins a l’agost del 2016, quan es va convertir en el cap de campanya de Donald Trump. L’altre és Mercer, cognom del multimilionari Robert i la seva filla Rebekah, parella clau en el finançament de candidats a l’estil Tea Party i que també aportaven diners a Cambridge Analytica.

L’agost del 2016, la campanya de Trump agonitzava. Els Mercer hi van aportar cinc milions de dòlars. I hi van posar una condició: entregar el control de la campanya a Bannon i Kellyanne Conway. Va ser llavors quan Bannon va abandonar Cambridge Analytica. Tres mesos després, Trump va guanyar les eleccions.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿Va ser gràcies als perfils de votants construïts a partir de la informació sobre condició sexual, religió, edat, tendència política i gustos recol·lectada de Facebook? Encara s’ha de demostrar, i en qualsevol cas seria dubtós que un sol factor expliqués el resultat d’aquelles eleccions. Políticament, el focus de l’escàndol es mou de Zuckerberg a Trump, però no és previsible que això afecti el president. Al capdavall, l’avantatge d’estar ple d’escàndols des del mateix dia de la presa de possessió (literalment) és que la seva administració està (més o menys) vacunada. Però, com dèiem, convé no perdre de vista Bannon i els Mercer, encara que avui, pel que sembla, no es parlin. 

Revolució de dretes

Trump és un forat negre. La incompetència de la seva figura ho absorbeix tot, tot ho concentra. El resultat electoral del 2016 es tendeix a analitzar a partir d’ell. Però la campanya de Bannon i els Mercer, entre d’altres, de prendre el poder amb la seva agenda de dretes, supremacista i racista, el seu objectiu de desencadenar una revolució de dretes no només als Estats Units, sinó a Europa, no va començar amb Trump. El president, com ha vingut a dir Bannon, és una fita en el camí, gairebé un accident. L’esquerra, els progressistes, els liberal, obcecats en Trump, corren el perill de perdre de vista que el bannonisme i el mercerisme, en les seves múltiples cares, tenen una idea, un pla, un objectiu i diners, i no tenen escrúpols. No són analfabets racistes, com es tendeix a ridiculitzar-los. Al contrari, semblen comprendre aquest món real d’avui molt millor que els seus adversaris. Hi ha una guerra ideològica en marxa, i riure’s i escandalitzar-se amb Trump no serveix per a res.