Aniversari bèl·lic
Iraq: un experiment molt car
Quinze anys després de la 'guerra de Bush' encara queden moltes preguntes obertes
/
A15 anys vista, intentar fer un balanç d’aquella guerra de Bush sembla fàcil però no ho és, perquè subsisteixen moltes preguntes i dilemes. De certeses, algunes. Entre d’altres, el trio de les Açores en realitat era un quartet, perquè qui va fer la foto era el primer ministre de Portugal Durao Barroso, i els quatre han sortit indemnes de la seva responsabilitat en una guerra manifestament il·legal. No és solament que no tingués el suport favorable d’una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU. És que en tenia una en contra, concretament la 1441 del Consell de Seguretat de novembre del 2002. Durao Barroso fins i tot va ser premiat per una Unió Europea que no passava pels seus millors dies de fermesa col·lectiva i va arribar a president de la Comissió Europea.
Les mentides al voltant d’aquella decisió han sigut repetidament confirmades. No hi havia armes de destrucció massiva, no hi havia cap connexió entre Saddam Hussein i Al-Qaida (al contrari, Al-Qaida considerava Saddam en la primera línia de governants àrabs a destruir). Va ser aquella guerra la que va portar el fonamentalisme islamista a territori iraquià, sobretot a partir del moment en què les institucions (Govern, Parlament i altres) van passar a estar governades pels xiïtes.
¿Es tractava només del petroli? En bona part, per descomptat, però hi havia altres raons de geopolítica per part dels Estats Units, i eren de pes. Per una banda, ni més ni menys que redibuixar el mapa del Pròxim Orient,redibuixar modificant fins i tot diversos dels seus governs; per una, estendre l’hegemonia militar fins a vincular una suposada victòria militar a l’Iraq amb una altra guerra en curs (iniciada a finals del 2001) a l’Afganistan. I, sobretot, assajar a gran escala un experiment que deu haver sortit molt car, que podem anomenar enginyeria constitucional, i que consisteix a fer import-export de models institucionals manu militari. Al final, el balanç està a la vista.
