UN FENOMEN GLOBAL
L'(aparent) auge dels autòcrates
El populisme serà passatger si tota la societat s'implica en la renovació de les institucions democràtiques
nualart-27-3-2018
Al prestigiós politòleg Francis Fukuyama se li ha recordat sovint la seva equivocada predicció que l’enfonsament del comunisme el 1989-91 conduiria a un «final de la història» en el qual la democràcia liberal s’imposaria a tot el planeta. Vladímir Putin ha guanyat novament les eleccions presidencials després d’excloure el popular líder opositor Aleksei Navalni i silenciar els seus crítics. Xi Jinping podrà perpetuar-se en el poder després de la modificació de la Constitució xinesa. La ferotge repressió ordenada per Recep Tayyip Erdogan des del 2016 ha relegat Turquia a la categoria de dictadura. Però molts votants en verdaderes democràcies també voten per líders o partits amb tendències autoritàries, com Donald Trump, Viktor Orbán a Hongria, el partit Llei i Justícia a Polònia i el Moviment 5 Estrelles i la Lliga Nord a Itàlia.
Aquest fenomen ha coincidit amb la recuperació lenta després de la crisi financera internacional i la recessió en els països desenvolupats. La pèrdua de riquesa de les classes mitjanes i baixes provocada per la crisi i les dificultats associades amb la recuperació econòmica –austeritat, reformes estructurals– expliquen parcialment l’atractiu dels autòcrates. Els Estats Units recentment van recuperar el volum de riquesa perdut per les famílies com a conseqüència de la crisi (17 bilions de dòlars, igual al PIB del país). La globalització entesa com la lliure circulació de béns, serveis i capitals (però no de treballadors o persones) sumada al vertiginós avenç tecnològic està incrementant les desigualtats de renda. S’està augmentant la bretxa digital entre les persones amb els estudis i aptituds necessàries per comptar amb una bona feina i les insuficientment preparades per a la meritocràcia professional global.
La mentida sobre els immigrants
Els populistes repeteixen fins a la sacietat la flagrant mentida que els immigrants prenen feina als natius, abusen de la reagrupació familiar, cometen crims i, en cas de ser musulmans, amenacen la seguretat de l’Estat. Una petita minoria no integrada d’immigrants i les xarxes socials faciliten la tasca dels populistes. En la pròspera Suècia les bandes criminals estrangeres van protagonitzar 300 tirotejos i van causar 41 assassinats el 2017. La transformació a una economia digital que elimina moltes feines senzilles i de més qualificació, els fluxos migratoris, canvis socials sense precedents, el terrorisme i la corrupció sembren el desassossec entre la població.
La falta d’idees dels partits polítics tradicionals i la percepció que estan controlats per les elits se suma al debilitament de la família i la pèrdua de popularitat de les religions moderades i les monarquies democràtiques als països desenvolupats. Els més joves exigeixen nivells de consum que els famosos i els mitjans de comunicació publiciten sense prou esforç en l’estudi ni paciència. El percentatge de ciutadans britànics que vol un autòcrata ha ascendit del 25% el 1999 al 50% en l’actualitat. La joventut dona per suposada l’absència de guerres entre les grans potències mundials que el sistema multilateral d’organismes internacionals i la integració econòmica han garantit. Els més grans, en canvi, temen per les seves pensions i se senten desplaçats davant els canvis tecnològics i socials.
El grup demogràfic més fidel als autòcrates són els homes sense estudis universitaris. Davant un món complex, l’autòcrata ofereix al votant vulnerable solucions dràstiques i el replegament mitjançant el nacionalisme econòmic al refugi de l’estat nació homogeni. Promet expulsió d’immigrants, mà dura contra la criminalitat i la retirada d’esquemes d’integració o acords comercials que suposadament perjudiquen els treballadors. De tota manera, el percentatge de la població mundial que viu en democràcies mai havia sigut tan alt, encara que en països emergents i en vies de desenvolupament les eleccions sovint es desenvolupen sense prou llibertat d’expressió i premsa i desigual accés als mitjans i finançament.
La transició a la democràcia de dictadures militars a l’Amèrica Llatina des dels anys 80 és irreversible, així com la dels expaïsos comunistes d’Europa oriental. A l’Àfrica i l’Àsia també ha disminuït el nombre de dictadures. Entre les 25 economies més grans del món per volum de PIB, únicament són dictadures la Xina, Rússia, Turquia i l’Aràbia Saudita. El populisme serà un fenomen passatger si tota la societat s’implica en la renovació de les institucions democràtiques.
