LA CLAU
Pressupostos apedaçats
En el cas de les pensions, quan sentiu que el Govern defensa que les més baixes pujaran més que l'IPC, no caigueu en equívocs, no s'han tornat a indexar a la inflació
5w0c3071 /
Els pressupostos del 2018 arriben amb molt retardpressupostos del 2018 i sense garantia de concitar els suports necessaris per ser finalment aprovats pel Congrés dels Diputats. Els comptes presentats dimarts, que han de passar ara l’ardu tràmit parlamentari, estan confeccionats amb un sostre de despesa de 119.834 milions d’euros, l’1,3% més que el 2017. Es tracta així del primer Pressupost amb un increment en el límit de despesa des del 2013, encara que aquest sostre és encara inferior en un 34% (62.605 milions menys) al de l’any 2010, quan van començar les retallades per la crisi econòmica.
El Govern ha volgut vendre que l’objectiu dels comptes és que «la recuperació arribi a tots els espanyols» i ha fet èmfasi en «el creixement integrador» que permet un cicle econòmic expansiu amb un objectiu de creixement del PIB del 2,7% durant aquest any i la creació de 475.000 llocs de treball.
Però no ens enganyem. Aquests comptes persegueixen dos objectius primordials, tots dos clarament polítics. El primer és aconseguir tranquil·litzar el carrer, que en els últims mesos ha estat ocupat pels pensionistes (feu electoral del PP), els funcionaris i altres col·lectius indignats, com els policies, que exigeixen l’equiparació salarial amb altres cossos. La segona gran meta de Mariano Rajoy és aconseguir prou suport polític per aprovar els comptes i salvar així una legislatura en què ha governat a cop de decret llei i amb l’alè de Ciutadans al clatell, sobretot des de la confirmació de l’auge electoral dels taronges a Catalunya.
El balanç legislatiu és pobre. No és tan sols que gairebé no s’hagi aprovat cap llei, sinó que no s’ha iniciat cap gran reforma. D’aquesta manera, la reforma del finançament autonòmic, el debat sobre la sostenibilitat de les pensions o la revisió del model territorial continuen en zona morta. Tots els grans temes es troben empantanegats per la falta de consensos, a excepció, això sí, de l’aprovació de l’article 155 de la Constitució, cosa que precisament frena el PNB a l’hora d’aprovar els comptes del 2018.
Els Pressupostos que han presentat Cristóbal Montoro i Román Escolano incorporen un increment de la despesa que es destinarà a apujar les pensions més baixes, elevar el sou dels treballadors de la funció pública i rebaixar la càrrega impositiva dels treballadors, les famílies i els discapacitats. Però no són reformes profundes, són pedaços per calmar el malestar. En el cas de les pensions, quan sentiu que el Govern defensa que les més baixes pujaran més que l’IPC, no caigueu en equívocs, no s’han tornat a indexar a la inflació. Això va ser una reforma del PP que Rajoy no pensa revertir. I l’any que ve poden tornar a pujar el 0,25%.
Finalment, la sobreestimació de la recaptació ha sigut una constant en l’Administració de Rajoy. Per a aquest any, el Govern preveu una alça del 6% dels ingressos tributaris. Veurem si a finals d’any, com ha passat anys enrere, cal recórrer als pedaços. Això si al final s’aproven els Pressupostos. Cosa que encara s’ha de veure.
