L'ESTAT DEL BENESTAR
Per què les nostres pensions són les que són
La societat civil haurà de promoure el debat sobre les pensions del futur, buscar solucions i mirar després de convèncer els polítics
Tradicionalment, quan les persones deixaven de treballar passaven a dependre dels seus estalvis (que, per a la majoria, solien ser molt insuficients), o dels seus fills, o de la caritat pública o privada. Cap d’aquestes solucions semblava adequada, de manera que es van inventar les pensions, tal com les coneixem ara: del salari del treballador es retira una part, que se li tornarà, com a salari diferit, a partir del dia en què es jubili. Aquesta és la solució adoptada per la gran majoria de països. Les pensions van lligades a la vida laboral; els que no treballen estaran coberts per altres ingressos no lligats a la feina, com les pensions no contributives o la renda mínima. El sistema es completava amb alguns retocs, que obrien la possibilitat a una redistribució dels ingressos entre generacions.
Aquesta idea presentava una dificultat en el seu mateix origen: quan es va posar en marxa, no havia contribuït ningú, de manera que no hi havia diners a repartir. Llavors es va recórrer al sistema que coneixem ara: amb les cotitzacions socials dels que en cada moment treballen es paga la pensió als que en aquell moment estan jubilats. Això va funcionar molt bé durant molt temps, però ara ha entrat en crisi, perquè la despesa en pensions ha crescut més que les cotitzacions: s’ha allargat la vida total, de manera que hi ha més jubilats; la quantia de les pensions ha pujat, perquè els salaris sobre els quals es calcula la pensió ara són més alts, i les cotitzacions socials han crescut poc perquè hi ha menys cotitzants, la població activa no creix, molts llocs de treball ara són precaris i els salaris d’entrada són baixos.
El resultat és un dèficit important de la Seguretat Social, més de 18.000 milions d’euros l’any passat. En els anys bons, es va omplir la guardiola de les pensions amb l’excés dels ingressos sobre les despeses, però aquest fons ja s’ha buidat. Es va posar en marxa una reforma, però, lamentablement, el seu objectiu era evitar la fallida del sistema, no el manteniment del nivell de vida dels retirats. I això s’aconsegueix per diversos mecanismes. Un d’aquests mecanismes és la limitació de la revalorització de les pensions amb la inflació, cosa que suposa una pèrdua de poder adquisitiu, petita, però que, amb el pas dels anys, haurà causat una rebaixa considerable en els ingressos de la gent gran. Un altre mecanisme és l’anomenada taxa de substitució, que calcula el percentatge de la pensió el dia de la jubilació respecte de l’últim salari. Aquesta taxa ara és un generós 80%, però baixarà al 74% el 2025, i al 63% el 2050, segons un estudi d’Edad&Vida.
I encara hi ha altres mecanismes, com el còmput de la pensió a partir del nombre d’anys cotitzats i l’avançament de l’edat de jubilació. El que queda al final és… la protesta dels jubilats per la no probable, sinó segura, pèrdua continuada d’ingressos, en una etapa de la seva vida en què ja no tenen mitjans per reaccionar.
¿Hi ha solucions? Sí, però totes passen perquè algú posi més diners a sobre de la taula. Apujar les cotitzacions socials significa castigar l’ocupació. Traslladar a les pensions alguns ingressos dels Pressupostos de l’Estat vol dir augmentar els impostos que paguem tots, o reduir els fons dedicats a altres coses: sanitat, educació, infraestructures…, i suposa també posar les pensions en la lluita anual pel repartiment dels diners assignata als pressupostos, cosa que, em sembla, no és bo per a la tercera edat. Es pot també reduir els sous dels nostres polítics, però això no sembla compatible amb la lluita contra la corrupció. O el dels funcionaris, però la majoria d’ells són metges, infermeres, mestres, bombers...
Notícies relacionadesA mitjà termini s’haurà d’anar cap a un pla, probablement obligatori, per formar un fons amb les aportacions dels treballadors, del qual es nodririen les pensions quan es jubilin. Però els estaríem demanant als ciutadans que redueixin els seus ingressos amb les cotitzacions socials per pagar als que ara ja estan jubilats, i que a més a més els redueixin amb les aportacions als fons per a les seves pensions futures: i no em sembla que estiguin gaire disposats a fer-ho.
Els partits saben que qualsevol solució molestarà molts ciutadans, i no volen patir en futures convocatòries electorals el desgast polític de proposar-la. De manera que haurà de ser la societat civil la que promogui el debat, busqui les solucions i miri de convèncer després els polítics. Si no ho fan, el futur dels pensionistes, és a dir, el de tots nosaltres, serà molt negre…
