Malalties oblidades

En la nostra societat occidental vivim, i morim, pensant en malalties com el càncer, l’Alzheimer o l’infart; però aquesta no és la situació en què està una gran part de la població del nostre planeta. Moltes persones pateixen malalties associades amb la desnutrició, la deshidratació, les males condicions higièniques i un elevat risc d’infeccions per diversos agents patògens. Aquesta gent, que abans dèiem el tercer món, també està entre nosaltres: aquest quart món es dona a l’entrada dels caixers, en els pares que han d’enviar el seu fill a l’escola sense esmorzar, en la família que malviu d’una feina no declarada o en la persona sense papers a la qual es priva de la cobertura sanitària universal.

També ells i elles pateixen aleshores malalties que ens semblen llunyanes o d’altres èpoques pretèrites, ja superades. Però, en el fons, ningú està segur, com ho demostra l’injustament empresonat conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Forn, que ha donat recentment positiu en la prova de la tuberculina, indicant que ha estat en contacte amb el bacteri responsable de la tuberculosi.

El descobriment de Robert Koch

Avui us vull parlar de dues malalties de les quals habitualment no ens fem gaire ressò, però de les quals a Catalunya s’està fent una recerca molt activa. Primer us parlaré de la citada tuberculosi. La malaltia és causada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis, també anomenat bacil de Koch, en honor del metge alemany que el va descobrir un 24 de març de 1882. El doctor Robert Koch va rebre el premi Nobel de fisiologia i medicina el 1905 per aquesta troballa. Quasi un terç de la població mundial ha estat en contacte amb aquest bacteri, però sols un 5% desenvolupa la malaltia. Aquesta es caracteritza principalment per l’afectació pulmonar, però altres òrgans en poden resultar també afectats. 

Els símptomes poden ser bastant inespecífics i inclouen febre, calfreds, pèrdua de gana, suors i cansament. Tan sols quan la malaltia avança més, la persona pot esputar o tossir sang, com li passava a la pobra Dama de les Camèlies, la novel·la escrita per Alexandre Dumas fill, que ho feia tímidament sobre el seu mocadoret. Els tractaments han canviat molt des d’aquelles dates i hem passat dels balnearis per als tísics a tractaments antibiòtics. No obstant, aquest bacteri acostuma a ser bastant resistent i moltes vegades es necessita prendre dos antibiòtics (com la isoniazida i la rifampicina) durant mesos. A la Unitat de Tuberculosi Experimental, dirigida pel doctor Pere Joan Cardona de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) de Badalona, s’estan investigant no sols nous tractaments contra la malaltia, sinó també formes de prevenir-la com seria l’elaboració d’una vacuna. La vacuna pot ser molt útil en zones endèmiques per a la malaltia com és el cas de l’Índia.

Una  altra patologia en què la participació de la investigació catalana està sent destacada és la malaltia de Pian. Aquesta malaltia està causada per un altre bacteri, el Treponema pallidum pertenue, i es dona principalment en àrees tropicals de l’Àfrica, l’Àsia, Llatinoamèrica i el Pacífic. La majoria d’afectats son nens de menys de 15 anys. Debuta en forma d’un bony (papil·loma), ple de bacteris que es poden ulcerar i es poden contagiar a altres persones en absència de teràpia.

La malaltia pot evolucionar i afectar els ossos. ¿El drama afegit? Doncs que el pian es pot curar amb una dosi oral única d’un antibiòtic, l’azitromicina, que malgrat ser barat no és adequadament finançat als països on la malaltia es comuna. El doctor Oriol Mitjà, de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, ha estat un dels principals impulsors d’aquest tractament, ha treballat principalment amb afectats de Papua Nova Guinea. Un exemple de malaltia que podem fer desaparèixer de la Terra si arriben els diners necessaris.

A l'espera de la inversió pública

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Dos exemples, però la llista de malalties oblidades és extensa. Des del paludisme fins a la malaltia de Chagas, passant per la lepra, la ràbia, la leishmaniosi, l’esquistosomosi, la filariosi o el tracoma. No ens en recordem només quan afectin un turista. En parlem perquè, si no ho fem, igual que passa amb les malalties rares, no existeixen i no figuren a les agendes dels gestors econòmics i socials. 

I mentre esperem la inversió pública, encara sort que fundacions com la Bill & Melinda Gates Foundation o la Fundació Bancària la Caixa ajuden on no arriba la voluntat política. No podem simplement rentar-nos les mans com va fer Ponç Pilat.