Facebook som tu i jo

Dos dels esdeveniments que el 2016 van sacsejar el món per xocants, impredictibles i importants –el triomf del brexit i la victòria de Donald Trump–estan ara sota sospita, arran de les revelacions sobre la utilització de les dades personals de milions d’usuaris de Facebook amb la intenció de manipular-les i canviar el vot de molts d’ells.

Al referèndum britànic, la sortida del Regne Unit va guanyar per només 1.269.501 vots de diferència sobre els que volien continuar a la UE, quan presumptament la campanya enganyosa d’una filial de la tecnològica Cambridge Analytica va tenir com a blanc entre 5 i 7 milions de ciutadans. En el cas de Donald Trump, la seva victòria es va decidir perquè va obtenir un nombre més elevat de delegats, després de disputadíssimes batalles en diversos estats, alguns dels quals els va guanyar per només milers de vots.

Mai es podrà quantificar l’impacte que van tenir aquelles campanyes polítiques basades en la utilització fraudulenta de dades personals en uns resultats electorals que canviaran el món. És possible que ni tan sols es pugui determinar si el final hauria sigut un altre sense aquelles armes tecnològiques.

Vulnerables i frívols

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El que sí que ha posat de manifest aquest escàndol és tot el que ja sospitàvem, quan no ho sabíem: la nostra vulnerabilitat i sobreexposició a la xarxa, la poca protecció amb què ens endinsem en aquesta selva i l’alegria i frivolitat amb què cedim les nostres dades.

Facebook s’haurà d’explicar més i millor, aplicar noves mesures per protegir millor les dades dels seus usuaris. Noves lleis hauran de vetllar millor per la nostra privacitat, però hem d’entendre que els amos de la nostra intimitat som nosaltres.  Que no s’hi val a escandalitzar-nos quan tanquem les cortines perquè no ens vegi el veí i ens despullem del tot davant els desconeguts encara que els diguem amics. Que no volem càmeres que ens vigilin als carrers quan a les xarxes deixem rastre, compartim i immortalizem totes les nostres activitats. Tot, com diu l’encertada cançó d’Arnau Griso,perquè el món ho vegi.