Stormy Trump

¿Què tenen en comú l’actriu porno Stormy Daniels i el president rus, Vladímir Putin? Que Donald Trump no els critica a Twitter, xarxa social en la qual no sol estalviar insults a tothom a qui considera enemic, incloent-hi la CNN, el primer mitjà que es va preguntar per aquesta coincidència.

Als països escandinaus i a Alemanya hi ha un fort rebuig a la corrupció; a EUA es toleren malament els embolics de faldilles i les mentides. Els dos assumptes van descavalcar Gary Hart, una ascendent estrella demòcrata els anys de Ronald Reagan, i van estar a punt de liquidar Bill Clinton. És una qüestió de confiança en els que gestionen els diners de tots.

El que ha revelat l'actriu a '60 Minutes', el programa estrella de la CBS, amb 20 milions de televidents, no modificarà la imatge que molta gent té de Trump en el tracte a les dones, que no era bo. Se’l tenia per un masclista groller i un home que ha abusat de la seva posició de poder, com va reconèixer al presentador Billy Bush (sense saber que el gravaven) de camí al programa Access Hollywood. Va ser un assumpte que gairebé li enfonsa la campanya electoral. Va demanar perdó, però ara diu que va ser un muntatge.

Qüestió de prudència

Segons Daniels, Trump no va usar preservatiu. ¿Què es podia esperar d’algú que mira un eclipsi solar sense protecció malgrat les recomanacions del seu propi Govern? Diu molt de la seva personalitat el fet de tenir sexe sense protecció amb una dona que ha compartit llit amb desenes d’actors porno. No sembla un home prudent. Recordem que té les claus del maletí nuclear. 

Per als amants dels seus detalls sòrdids, Daniels assegura que li va picar a les natges amb un exemplar enrotllat de la revista Forbes en la qual ell sortia a la portada. ¡Quina bona publicitat!

Canvi de clima

Tot això no destrossa el personatge perquè no ens ha enganyat, mai s’ha amagat. Durant la campanya es va mostrar com és i el van votar. Si que sabíem del seu egocentrisme i immaduresa, ¿per què hauria de ser ara important? No és només Stormy Daniels, també han sortit a la palestra Karen McDougal, exmodel de Playboy, i una concursant del programa televisiu The Apprentice, en què va forjar la fama d’home d’èxit que li va permetre saltar a la política. Són tres denúncies  en un moment en què el clima social ha canviat. Ja no estem en el 2016. Ara existeix el moviment #MeToo, que desborda el cine i ocupa tota la societat. La tolerància amb abusos i masclisme és zero.

L’actriu porno ha decidit passar a l’atac perquè, segons ella, va rebre amenaces físiques de l’entorn de Trump, cosa que el president nega. L’advocat de l’actriu va mostrar un cedé a l’audiència (i a Trump) donant a entendre que hi ha escenes o informació comprometedora. Daniels mira d’aconseguir que el president i el seu advocat declarin sota jurament. Un jutge federal de Los Angeles ho ha rebutjat, però no és l’última paraula judicial.

Missatge als peons

Mentrestant, la trama russa, amb ramificacions d’obstrucció a la justícia i abús de poder,  no pinta bé per a alguns dels primers col·laboradors de Trump. El seu entorn filtra la idea que hi podria haver perdó presidencial per després negar-ho. És la forma de dir als peons en perill –l’excap de Seguretat Nacional Michael Flynn i l’excap de campanya, Paul Manafort– «Luis, sigues fort».

També es juga obertament amb la possibilitat de destituir al fiscal especial  del cas, Robert Mueller, cosa que seria un escàndol que podria empènyer Trump a la sortida que ja va prendre Richard Nixon.

Un estat d’ànim

Un estat d'ànim

Notícies relacionades

Rússia tanca el consolat dels EUA a Sant Petersburg i expulsa 60 diplomàtics

Trump culpa Amazon de destruir milers de petits negocis

Daniels i la rrevuelta estudiantil contra la venda lliure d’armes de foc són assumptes que podrien tenir un impacte polític en les eleccions legislatives del novembre. Es renova un terç del Senat i la totalitat de la Cambra de Representants. La política és un estat d’ànim, com el futbol. Si el novembre que ve hi hagués un revés republicà, el vent podria començar a bufar en una altra direcció. No parlo d’impeachment (el procés de destitució), que ja es veurà, sinó de les presidencials del 2020.

Mentre arriben, ja saben, tot allò que no agrada al president dels Estats Units és fake news (com el màster de Cifuentes). El més estrany del cas de Stormy Daniels és el silenci del pistoler més ràpid de Twitter, no sabem encara si aconsellat pels advocats o per por al cedé. El menys presidencial de tots els presidents encara creu que és a The Apprentice acomiadant concursants. El «you are fired» el practica a la Casa Blanca. En 14 mesos han caigut 22 alts càrrecs, és a dir, 1,46 al mes.