Desapareguts fora de focus

L’estadística policial indica que les desaparicions se solen resoldre en un curt període de temps després de produir-se. Acostumen a ser casos que s’escapen del focus mediàtic, res a veure amb aquelles històries criminals que atrapen l’opinió pública en una muntanya russa d’emocions fins que, en moltes ocasions, acaben de manera tràgica. I després hi ha aquell grup de desaparicions com el de la història de Caroline del Valle que explica EL PERIÓDICO que fa tres anys va desaparèixer sense deixar cap rastre en una discoteca de Sabadell. Tres anys d’absència, tres anys fora del focus mediàtic, tres anys en què una família continua esperant respostes, tres anys en què resulta molt complicat per a parents i amics caminar per l’estreta via entre mantenir l’esperança i l’humà desig de posar fi a la història.

Els successos sempre han generat un gran atractiu en l’opinió pública, probablement deu ser condició humana. Les desaparicions han protagonitzat fins i tot reality shows d’èxit a la televisió. Però les famílies els casos de les quals no s’han tancat solen denunciar l’oblit que pateixen, la sensació d’abandonament, l’escassa sensibilitat social (i de vegades fins i tot policial) amb què es troben. No totes les famílies tenen diners per empaperar els carrers amb cartells, ni accés a la premsa, ni els seus missatges es converteixen en virals a les xarxes socials. És tasca de tots no oblidar aquells a qui una desaparició els va canviar la vida.