Contrapunt
El que no pot ser és possible si pressiona el carrer
El Govern central ha passat de desqualificar els que demanaven apujar les pensions a anunciar augments del 3%
En política, una de les coses més importants és saber situar-se a la foto, ser el protagonista. Aquests dies s’està veient amb tota cruesa amb la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2018. Si dilluns passat Ciutadans es mostrava davant l’opinió pública com la força que havia aconseguit un augment de les pensions del 2%, poques hores després el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, apujava l’aposta al 3% a l’explicar les novetats i atribuïa tot el mèrit al Govern del PP, al qual altres forces, va recalcar, donen només el seu «suport».
Qui marca les directrius és Mariano Rajoy i no Albert Rivera és el missatge. Per més que sense els vots de Ciutadans sigui impossible aprovar aquests comptes, i encara que aquests siguin també insuficients si no obtenen l’adhesió del PNB.
Una altra forma de sortir a la foto és fer anuncis de mesures que esperen la majoria de la població o alguns col·lectius amb molta força electoral, com els pensionistes i jubilats. Encara que per a això sigui necessari renunciar al discurs de només uns mesos abans. És el que ha passat amb la citada bona nova de l’alça de les prestacions per als que ingressen menys d’aquest grup.
Fa un temps, el mantra des de les files conservadores era qualificar d’irresponsables els que exigien actualitzacions suficients per no perdre poder adquisitiu. A més a més, s’insistia que encara no era possible apujar les jubilacions i que el que marca la llei vigent (aprovada només pel PP) era que només es poden augmentar el 0,25% per la situació econòmica de la Seguretat Social.
Notícies relacionades
No obstant, després de diverses manifestacions massives resulta que no només és possible apujar-les el 3% per al col·lectiu majoritari, sinó que el conjunt de mesures anunciades en aquesta línia incloses en el projecte de Pressupostos equivalen pràcticament a actualitzar la xifra global d’aquestes prestacions amb l’índex de preus de consum (IPC). Una referència reclamada a crits pels sindicats i els col·lectius d’activistes de la tercera edat i que havia sigut rebutjada pels que ara s’omplen d’orgull per aplicar-la de forma indirecta. Tot plegat és possible perquè el projecte de Pressupostos torna a ser un exercici d’optimisme en la part dels ingressos previstos. Gairebé no augmentarà l’ocupació, el creixement serà inferior que el del 2017, fins i tot hi haurà baixades d’impostos i malgrat això pujarà la recaptació fiscal. Una quadratura del cercle qüestionada fins i tot per la patronal CEOE. Al Govern central aquest detall no sembla preocupar-lo, ja que de fet aplica aquesta tècnica des de fa anys. Com constatava Agustí Sala, l’Executiu del PP ha recaptat en sis anys 28.000 milions menys dels previstos.
