Carn, ossos, pell

Una persona que malda per salvar la vida enmig de les aigües gelades d’un mar, que demana ajuda per seguir respirant, si no és auxiliada, ¿segueix sent una persona? Si no mereix la compassió dels qui són dalt d’un vaixell segur, si no pot ser rescatada i portada a terra ferma, vol dir que la persona no té història ni biografia, ni identitat, ni origen, ni anhels ni pors, ni records d’infantesa. Vol dir que el seu patiment és diferent del dels qui impedeixen que sigui ajudada, un patiment menys patiment perquè qui el viu ja ha estat col·locat en una categoria inferior. Vol dir que el fet que segueixi viu o mori és irrellevant, que allò de què escapa no importa perquè quan es decideix que algú no mereix ser rescatat de les aigües gelades és que ja ha deixat de ser considerat persona. Que n’és de fàcil legislar quan s’arriba a aquest punt, a negar la condició humana. Quan la persona no importa si és salvada o no, llavors no és persona, és un simple tros de carn i ossos i pell flotant enmig de les aigües gelades.

Que a Proactiva Open Arms se li impedeixi rescatar homes, dones i nens que hem vist cada dia a les nostres pantalles, estenent els braços per escapar de la mort, amb esperança als ulls i la certesa de ser persones en ser auxiliades per l’organització, que es digui que afavoreix el tràfic il·legal de persones en realitat és una fal·làcia perquè si els nàufrags poden ser deixats a la seva sort, si poden no merèixer ser rescatades, és que no són persones, és que són un objecte estrany que flota enmig del Mediterrani.

Que n’és de fàcil extirpar la humanitat d’algú. És un fenomen conegut de tots, se’n nega la individualitat, la procedència, els sentiments, els pensaments i ja tenim un tros de carn, una cosa, en comptes d’una persona. És això el que diuen els qui estableixen lleis que impedeixen que Proactiva Open Arms pugui fer la seva feina, una feina que, de fet, haurien d’estar fent les autoritats, responsables de la vida i la mort en les aigües gelades properes al seu territori.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Aquest procés de deshumanització, que és flagrant quan les directrius europees estableixen que no importa que algú mori per llei, que no importi el foc del qual fugen les persones que arriben a les costes italianes, també és present quan algú és considerat il·legal i es veu obligat a viure aprenent a recollir en un segon la manta per fugir de la policia, també quan algú fa els tràmits per fer el reagrupament familiar i se li posen tots els obstacles burocràtics per impedir-li ser persona entre els qui estima. Qui no els ha patit no els pot veure, però vivim envoltats de mecanismes deshumanitzants. El que no recordem és que quan a una persona li neguem la biografia, la identitat, el patiment, la convertim en un tros de carn sense valor però també ens hi convertim nosaltres. Sense compassió, som nosaltres el tros de carn i ossos i pell que flota enmig de les aigües gelades.