El llegat de la Mare Winnie

La mort de Nelson Mandela va deixar un buit immens en l’agenda global, una sensació que molt pocs líders podran aguantar en el futur la comparació amb algú que va aconseguir dur el conflicte racista sud-africà de la barbàrie a l’entesa. De les imatges d’aquell despertar africà que va liderar, n’han quedat a la seva mort algunes icones, com l’arquebisbe Desmond Tutu i sobretot Winnie Mandela, que durant el temps de lluita i captiveri va ser qui va suportar dècades d’absència per convertir-se en la veu i les idees del marit empresonat.

Res durant tots els anys de presó va poder esquerdar la relació entre ells. Nelson Mandela necessitava una persona tan convençuda i enèrgica com ell perquè les seves idees de llibertat no sucumbissin entre els murs de la presó de Robben Island. Si la seva figura es va fer gran entre reixes, en part va ser pel coratge incansable de Winnie, que també va patir en diverses ocasions condemnes de presó per defensar la mateixa lluita, amb la mateixa força, contra el mateix ordre injust i criminal de l’apartheid.

Se n'ha anat Winnie Mandela, quan el seu nom ja no lluïa els llustres de la batalla justa, quan bona part dels seus biògrafs s’hi refereixen pel cognom de soltera, Madikezela, i quan la seva història ve tacada d’escàndols. Esquitxada per la corrupció i per lluites de poder que fins i tot van arribar a insinuar-la com a conspiradora de segrestos i assassinats, Nelson Mandela va haver de prescindir d’ella, primer com a esposa i, tres anys després, com a assessora del seu gabinet. ¿Un llegat fosc? Serà difícil saber què hi ha de cert en tots els rumors que l’acompanyen, però sí que és veritat que les vides de Winnie van ser més que les dels seus dos cognoms. És probable que una part de les acusacions que la van allunyar de Mandela siguin conseqüència de la revenja pendent d’un activisme inflexible. Però sembla que hi va haver altres vides on la infidelitat i el poder van acabar per relegar la «mare de la nació» a un referent frívol, per a alguns fins i tot perillós.

Resistencia i esperança

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿Per què no la van condemnar els jutges quan la van acusar d’instigar un segrest? ¿Per què va sortir indemne de les acusacions de corrupció amb els diners que rebia la seva fundació? Ja no seran els jutges, sinó la història, la que acabarà omplint les pàgines d’una vida entregada a la lluita contra la dominació blanca. Però seria injust abandonar el seu perfil únicament a la calúmnia sense reconèixer-la al mateix temps com el símbol de la resistència que en els dies més foscos de l’apartheid va omplir d’esperança milions de persones que no en tenien cap altra.

En aquest esforç va seguir fins al final dels seus dies, al denunciar com la llibertat política sense el poder econòmic deixa el seu somni sense crèdit. malgrat la profunda transformació política, Sud-àfrica segueix atacada pel virus d’un racisme en forma de desigualtats extremes, amb milions de negres sud-africans en la pobresa absoluta. Tots ells la reconeixen com la «Mare Winnie». Aquest n’és ara el millor llegat.