Intangibles
Innovació en la distribució de proximitat, una necessitat urbana
Es tracta de sumar en un àmbit en què fins ara tothom ha anat pel seu compte i de manera aïllada
Cada vegada que es planteja millorar la mobilitat en ciutats com Barcelona i Madrid apareix el debat sobre la manera d’ordenar la distribució d’últim quilòmetre, més conegut com a última milla. No es tracta d’una ordenació capritxosa, sinó de millorar la mobilitat, l’eficiència, el medi ambient i la sostenibilitat, donat que les xifres que coneixem actualment són alarmants.
Encara que no hi ha dades exhaustives del sector de la distribució en l’última milla, sí que disposem d’algunes aproximacions. Per exemple, que a Barcelona es fan una mitjana diària de més 435.000 desplaçaments de vehicles de mercaderies, dels quals el 96% són dièsel. O que, segons algunes proves, el 40% d’aquests serveis finalitzen en fracàs en el primer intent perquè l’horari de distribució no es correspon amb l’horari de disponibilitat del client.
Precisament, avui ja hi ha algunes evidències que constaten que és possible superar aquesta realitat. Així, experiències com la de Geever permeten ser optimistes. Ha començat a desenvolupar a Barcelona un sistema de distribució de proximitat totalment innovador i basat a crear microcentres de distribució que cobreixen àrees de 750 metres de ràdio d’influència i que s’ubiquen en aparcaments i en trasters.
Les furgonetes distribueixen únicament de nit a aquests centres de distribució i durant el dia, amb horaris flexibles i adaptats a les realitats del client, missatgers de barri que circulen amb patinets elèctrics, aconsegueixen un èxit de més del 95% en les entregues i generen zero emissions. El projecte encara es troba en fase d’inici, però el seu objectiu és el d’acabar implantant-se a tot Espanya.
No es tracta tan sols d’esperar que la iniciativa privada resolgui per si mateixa un problema que comença a ser aclaparador, en el sentit que fa temps que ha deixat de ser sostenible que furgonetes de tota mena i mida facin milers d’entregues en ciutats ja per si mateix col·lapsades i mediambientalment amb nivells de contaminació alarmants, sinó també de prendre iniciatives publiques i administratives que facilitin l’expansió i el desenvolupament d’aquells projectes, encara incipients, però que ja aposten per models eficients i sostenibles.
Aquest és un cas clar en què la iniciativa privada ha d’anar de la mà de la pública, perquè l’objectiu és comú. Per un costat, aconseguir millorar la mobilitat urbana, per l’altre, incrementar els índexs d’eficiència en l’entrega de paqueteria en la ultima milla, i posar l’accent en el client final i no en el client en origen i, per últim, aconseguir millorar notablement la qualitat de l’aire que respiren els ciutadans.
Notícies relacionades
Ciutats com Barcelona ja no poden esperar que altres capitals europees o mundials desenvolupin models que després puguem importar. Barcelona, gràcies a les experiències que avui ja s’estan desenvolupant, pot liderar, en l’àmbit nacional i internacional, la implementació d’una distribució de proximitat sostenible i eficient i pot ser model i referència per a moltes altres ciutats del món. Es tracta de sumar en un àmbit on fins ara tothom ha anat pel seu compte i de manera aïllada.
