Atents a l'escenari francès

“França torna a ser França”. La frase es torna a sentir amb motiu del denominat 'Mardi Noir' (Dimarts negre), la jornada de vaga convocada principalment pel sindicat CGT en la societat pública de ferrocarrils francesos, la SNCF. No obstant, no es tracta d’una vaga corrent, especialment pel que representa per al futur del mercat laboral europeu.

Fa cinc setmanes, el primer ministre, Édouard Philippe, va anunciar una reforma profunda de les condicions laborals dels treballadors dels ferrocarrils francesos. Podem situar tres elements principals i dos conceptes de fons en aquest escenari.

En primer lloc, l’Administració Macron escull la reforma de la SNCF com a punta de llança de l’àmplia agenda de reformes econòmiques amb la qual va guanyar les últimes eleccions presidencials i legislatives a França. Els ferrocarrils francesos constituiran el gresol d’èxit –o de fracàs– de les reformes estructurals al país. Això porta a suposar que aquesta vaga ja està descomptada pel Govern com a fase inevitable d’avanç en el seu programa de competitivitat. Una elecció no exempta de risc: encara que el ferroviari sigui un dels sectors menys liberalitzats del país, un eventual fre en els canvis pot posar en dubte i restar credibilitat al global de l’agenda reformista.

Els sindicats també es juguen molt en aquest envit. Des d’avui fins a finals del mes de juny vinent, la convocatòria de vaga compta amb horaris i afectacions molt preestablerts. En el concepte que els francesos utilitzen aquests dies de la grèveculture (vaga cultura), aquesta calendarització i intermitència no resulten tan freqüents. Si preval la voluntat de causar el mínim impacte en els usuaris del transport, es podria interpretar que hi ha més obertura inicial al diàleg i a la negociació.

Efecte d’arrossegament

El tercer element a retenir és si es produirà un efecte d’arrossegament d’aquesta vaga a altres sectors de l’economia que estan en el punt de mira reformista. Un fet que suposa una clau rellevant: el Govern desitjarà evitar un front comú contra les reformes; i els sindicats podran calibrar la fortalesa de la seva posició en la futura taula de negociacions.

Notícies relacionades

Una vaga contra la reforma de Macron deixa França gairebé sense trens

Macron llança l'arriscada reforma del sector ferroviari francès

De moment s’han anunciat mobilitzacions a Air France i hi ha moviments sindicals preliminars en universitats, sector públic, energia i gestió de residus. Dos conceptes estan en el fons d’aquest debat reformista a França: el de l’abast de la flexiseguretat en el mercat laboral –un difícil equilibri entre com flexibilitzar les condicions laborals alhora que es garanteix la seguretat en l’ocupació de les persones– i el de la privatització de les empreses i serveis públics.

França ha sigut un referent mundial en els àmbits de la seguretat laboral i de l’ocupació públiques, és per això que tot Europa ha d’estar molt atenta a l’impacte que tindrà del desenllaç de l’agenda de reformes. En joc està la configuració futura del mercat de treball a la Unió Europea.