Bledes bullides

No pertanyo a cap Comitè de Defensa de la República, però conec un munt de famílies que en formen part. I nois i noies sols, i parelles, i ancians i jubilats, i professors d’universitat i instal·ladors d’aire condicionat, lampistes, bombers, farmacèutics i taxistes, paletes, empleats de banca, advocats, entrenadors de futbol base, estudiants i flequeres i flequers. Tots aquests, i molts més, tenen tanta fam de  kale borroka o de «carrer borroka», com diu el ciutadà com jo de menjar-me un plat de bledes bullides. És a dir, zero.

El que succeeix és que n’hi ha que sí que tenen la voluntat (i els mitjans) d’escriure «empieza el mambo», és a dir, ja ha arribat la temuda violència, similar a aquella del País Basc. I van aprofitar una bretolada en un concessionari de la Mercedes Benz per dir que els CDR «comencen a copiar el modus operandi de Terra Lliure, les bombones de càmping gas». Tant és que la mateixa empresa, MB Auto Beltrán, no hagi parlat mai d’un atemptat terrorista, sinó d’un robatori o una brivallada; la qüestió és llançar la pedra de l’acusació, en el marc d’un discurs que comença a quallar i que necessita de l’oxigen de la confrontació violenta per poder sobreviure. La salvaguarda de la pau és del tot inqüestionable. Tots els lampistes, estudiants, professors, totes les flequeres i els instal·ladors d’aire condicionat que conec i que van a les assemblees dels CDR així m’ho confirmen.