LA CLAU
El rum-rum de Cifuentes
Cifuentes amb el seu màster igual que Rato amb les despeses de la seva 'black' probablement creuen que es mereixen un tracte preferencial per ser qui són, sense que això els generi una sensació de culpa que fa perdre el son
zentauroepp42777421 cifuentes180404173650 /
L’ onada d’indignació que van generar les targetes black de Caja Madrid va ser inversament proporcional a la quantia que van gastar els directius a costa de la caixa d’estalvis. ¿Per què gairebé van doldre més aquells12 milions d’euros que els 76.950 milions que va costar el rescat bancari espanyol i del qual el Banc d’Espanya dona per perduts 60.613 milions? L’explicació té molt a veure amb la psicologia humana. Ens commouen molt més les coses tangibles, les que podem entendre, les històries personals a les quals podem posar cara. I ens indignem seguint els mateixos paràmetres.
Que tot un exvicepresident del Govern i exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI) com Rodrigo Rato, amb un tren de vida elevat, fes servir una targeta opaca per pagar alcohol en clubs nocturns, una bossa Louis Vouitton de 680 euros o la quota mensual a Digital+ de 29,5 euros resulta tan miserable com revelador. Revelador perquè ajuda a entendre per què les caixes espanyoles van acabar fent fallida en mans de personatges de moral tan laxa i miserable, perquè amb el sou que tenien els consellers i directius no necessitaven pagar la quota del televisor a costa de la caixa d’estalvis.
Notícies relacionadesLa pregunta que es van fer llavors molts ciutadans va ser: ¿De veritat era necessari pagar la llenceria de l’amant amb la visa de l’empresa? Són els mateixos que ara es qüestionen quina necessitat tenia Cristina Cifuentes de mentir sobre el seu màster. Sense ser un cas de corrupció de la mateixa dimensió que la Gürtel, el cas de Cifuentes ha derivat en un fet que ha tornat a indignar les classes mitjanes i populars que paguen de la seva butxaca la seva quota a Movistar+ i que fan un esforç econòmic perquè els seus fills puguin estudiar un màster.
L’explicació més plausible sobre el comportament de Rato o Cifuentes és que probablement estan convençuts que no feien res dolent. La sensació de merèixer un tracte preferencial d’acord amb un càrrec i la sensació d’impunitat els permeten anar-se’n al llit cada nit sense aquell rum-rum de la culpa i dormir com un tronc. Convençuts que tot el que es prenen gràcies al poder dels seus càrrecs s’ho mereixen.
