Banalitzar la violència

Molt s’ha comentat el revés que la justícia alemanya ha clavat a Pablo Llarena al rebutjar el càrrec de rebel·lió contra Carles Puigdemont. Menys atenció s’ha prestat a una altra resolució, no menys rellevant, que posa en qüestió la instrucció del jutge del Suprem: el processament a l'Audiència Nacional de l'exmajor Josep Lluís Trapero Josep Lluís Trapero i l’antiga cúpula d’Interior per sedició i organització criminal, però no per rebel·lió. 

Com el tribunal germànic, la jutge Carmen Lamela no aprecia que els preparatius de l’1-O s’acompanyessin de violència, o almenys no en grau suficient per sustentar una causa per rebel·lió. Fabulosa paradoxa: la justícia culpa el Govern de la Generalitat cessat d’haver liderat un aixecament violent però n’exclou els Mossos, el seu cos armat.

Equiparar l’exercici de la força i la (suposada) amenaça d’exercir-la, dubtosa pirueta jurídica de Llarena, suposa banalitzar la violència i facilitar així la seva real aparició. Com qualificar de violència d’Estat la llenya que la Policia va repartir l’1-O, sent aquesta intolerable, i a la vegada obviar la mutilació a mans dels Mossos de manifestants com Ester Quintana.

És cert que, segons va testificar la policia catalana, Carles Puigdemont va menysprear les seves advertències sobre el risc d’altercats l’1-O. Però d’aquí a culpar-lo dels excessos policials, convertint víctimes en victimaris, hi ha un abisme en el qual el tribunal de Schleswig-Holstein no hi ha volgut entrar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Malgrat alguns episodis afortunadament aïllats, tampoc és correcte associar tots els CDR amb la kale borroka, com fan alguns per enformar la seva fràgil narrativa sobre la violència. Tallar carreteres és una molèstia per a molta gent i assaltar peatges, un atac a la propietat privada, però no terrorisme de baixa intensitat.

EL ‘HI-HI-HA-HA’

Una altra qüestió és que, com va alertar el cap dels Mossos a Roger TorrentRoger Torrent, la naturalesa desjerarquitzada dels CDR pugui propiciar, en efecte, brots violents. Amenaça que el propagandisme processista, tan donat al hi-hi-ha-ha, no hauria de trivialitzar. Amb la convivència en joc no es pot abaixar la guàrdia.