La llavor única

En l’article El monopolio del tomate publicat a la revista Sobiranía Alimentaria, Juan José Soriano explica com una sola empresa multinacional, Heinz, subministra anualment més de 6.000 milions de llavors de tomàquets per tot el món, de manera que això suposa que el 34% de tots els tomàquets que es processen procedeixen de llavors d’una única multinacional. Totes són híbrides, és a dir, han sigut transformades per reforçar-ne algunes característiques però provocant també que els seus descendents no es comportin al camp com elles. Llavors, per aconseguir bones produccions, els agricultors i les agricultores ja no poden extreure llavors de la collita i tornar-les a utilitzar com sempre havien fet sinó que han de tornar a comprar les llavors any rere any. A més a més, com que aquestes llavors aconsegueixen ser patentades a nom de l’empresa milloradora, si algú en guarda i multiplica pot ser multat o empresonat, com passa amb força freqüència.

Després de les llavors híbrides va arribar l’onada transgènica, amb una diferència. Al laboratori, la modificació genètica inclou la introducció de gens d’un altre organisme. Encara que se’n parla molt la seva implantació ha quedat reduïda a cultius pensats tan sols per donar moltíssims beneficis a empreses que no donen menjar a persones; com el blat de moro, la colza i la soja dedicats a pinsos per a la ramaderia industrial i/o agrocombustibles per a automòbils i camions.

Modificació genètica

Són moltes les tècniques de laboratori que hi ha per modificar el material genètic original de les llavors, com la mutagènesi o la fusió protoplàstica, però des de fa uns cinc anys una nova tècnica està permetent un desenvolupament molt ràpid. La tècnica CRISPR permet, com si parléssim d’un editor de text, suprimir trossos de gen o tallar i enganxar trossets del gen en altres llocs, esperant obtenir amb això noves característiques. Això tant es pot fer només amb el material genètic propi que es vol modificar com combinant amb altres organismes de manera que llavors acaba donant lloc a un transgènic.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

És justament en aquest punt on s’està generant un gran debat del qual la societat en general sembla que n’estiguem exclosos. Encara que no introdueixin nous gens, ¿el fet de ser modificacions genètiques ha d’obligar a establir regulacions fortes per garantir el principi de precaució com passa amb els transgènics? O per contra, com demanen les multinacionals, ¿hem de deixar que arribin als camps i a les taules sense altres garanties?

Mentrestant, són moltíssims els grups científics que estan publicant nous èxits tant en llavors vegetals com en genètica animal per aconseguir, per exemple, porcs amb menys cúmul de greixos, vaques que només pareixin mascles per a benefici de la cria d’engreix o vaques resistents a la tuberculosi. Aparentment invencions màgiques i magnífiques. Però sent una tècnica senzilla i barata per a una gran empresa, i amb les lleis de patents a favor seu, el debat per la legalització d’aquests experiments equival a la lluita per l’anell màgic de Frodo i companyia: qui controli la vida controlarà el món.