La bombolla dels lloguers

L’erràtica política de vivenda de les administracions públiques a Espanya i la forma com hem sortit de la crisi té com a conseqüència que el mercat de lloguer estigui a punt de generar una nova bombolla immobiliària. Un parell de dades: la rendibilitat de la inversió en una vivenda posada de lloguer és entre vuit i nou vegades superior a les inversions en renda fixa o a la borsa espanyola. El resultat és que es calcula que un 20% dels immobles adquirits en el transcurs de l’any passat es van posar al mercat de lloguer. ¿Per què el mercat pot assumir en aquests moments aquesta oferta tan elevada? Senzillament perquè els salaris baixos, la falta d’estímuls fiscals i l’enduriment de les condicions per concedir hipoteques han deixat milers de famílies treballadores sense l’opció de comprar la vivenda. 

El drama és que a moltes ciutats, com ara Barcelona o Madrid, competeixen pels lloguers amb els turistes, disposats a pagar un preu més alt. Les expectatives són desoladores: el mercat s’expandeix i segueix anant a l’alça de manera incontrolada. Espanya necessitava que el mercat del lloguer creixés, però no d’aquesta manera salvatge.

Davant d’aquesta situació, s’imposa la intervenció de les administracions, cadascuna en el nivell que li correspon. El Govern d’Espanya hauria de replantejar la fiscalitat de la vivenda i gravar, per exemple, els rendiments excessius de les inversions immobiliàries, i afavorir igualment la creació de fons i empreses que entenguin aquest sector com un actiu a llarg termini i no pas especulatiu. Igualment, s’hauria de promoure una durada més llarga dels contractes amb alguna classe d’estímul fiscal. 

A les autonomies els competeix reservar una quantitat més gran de sòl a la promoció de vivendes públiques de lloguer per evitar que els ajuntaments hagin d’assumir un sobrecost per la recuperació dels preus immobiliaris. Només així les grans ciutats podran emular les urbs europees i acumular un parc de lloguer prou gran per impulsar els preus a la baixa, especialment a les zones de més pressió turística. Igualment, les vivendes de protecció oficial han d’adaptar els seus barems d’accés a l’empobriment dels treballadors i corregir alguns desequilibris en aquest àmbit que són font de greuge.